Barcelona ultima mesures per blindar l'activitat de comerços emblemàtics

El temps ha demostrat que amb el pla especial que va catalogar les botigues amb més solera i valor històric local no n’hi ha prou per evitar la desaparició d’establiments emblemàtics o singulars a Barcelona. La normativa urbanística cridada a preservar-los des del 2016 ha quedat curta, vistos (almenys) la vintena de tancaments o canvis registrats en aquest temps, i el risc que siguin molts més al centre de la ciutat, en el marc de la crisi comercial que ha comportat la pandèmia de la Covid-19. Per això, l’ajuntament confia a poder blindar alguns dels negocis més arrelats de la mà de la protecció de la seva activitat. Es tracta d’una mesura en la qual es treballava des de fa temps i que ara pren cos amb la presentació al Parlament pel PSC aquesta setmana una proposta de resolució per modificar la llei del patrimoni cultural. Aquesta via és imprescindible per dotar d’un marc jurídic adequat qualsevol intent municipal de garantir la supervivència d’algunes activitats comercials. Culmina, a més, molts intents fallits en l’última dècada. Durant el mandat de Xavier Trias diversos informes jurídics van mostrar l’aparent impossibilitat que el consistori pogués protegir l’activitat (immaterial), ja que es vulneraven directives europees sobre la llibertat de mercat. Amb aquesta premissa, es va optar per centrar la jugada en el valor patrimonial del contingut i continent dels 211 establiments del Catàleg de Protecció del Patrimoni Arquitectònic, Historicoartístic i Paisatgístic d’Establiments Emblemàtics de Barcelona. En la màxima categoria, E1 (de gran interès, per conservar nombrosos elements originals) hi havia una trentena de comerços, entre els quals també hi ha hagut baixes recents, com la camiseria Xancó de la Rambla, del 1820. La regidora de Comerç, Montserrat Ballarín, ha reactivat l’afany municipal en la preservació d’aquestes joies locals, bastant oblidades en el primer mandat d’Ada Colau. Ballarín relata que encara queda feina pe fer, perquè caldrà desenvolupar un projecte de llei després de la petició de modificació presentada aquest dilluns pel grup parlamentari del PSC, alhora que decidir quines són les activitats que mereixen protecció. Es pot destacar que entre arrendataris i propietaris dels negocis hi ha veus dissonants, ja que aquests últims temen que a l’obligar a perpetuar una activitat el local perdi valor de cara a futures transaccions o traspassos. Per això caldrà determinar i consensuar les activitats. La regidora recorda que la llei del patrimoni cultural ja va tenir modificacions el 2015 per incloure activitats immaterials. El pas que ara es vol fer implica introduir el comerç i l’artesania entre els valors immaterials, per concretar-los després en l’àmbit de l’interès local de cada municipi. Sense relleu fàcil L’evolució dels casos des de l’aprovació del catàleg local deixa clares les seves deficiències i interessos contraposats. En el repertori de baixes dels últims anys apareixen almenys una dotzena de tancaments, mitjana de trasllats dels negocis i un grapat amb canvi d’activitat. Sense comptar que als emblemàtics perduts també es podrien afegir alguns comerços singulars que no arribaven al nivell de protecció per a la seva preservació patrimonial, però que formaven part del repertori històric o sentimental del barri. Entre uns i altres la llista de tancaments i transformacions dona pas tant a relleus que esborren de cop l’arrelament previ d’una activitat o deixen establiments buits a falta d’interessats en aquest ‘llegat’. Entre els que han abaixat la persiana sense un traspàs que de moment permeti mantenir vius el seu «continent» figuren la mateixa Xancó (en lloguer des de fa mesos) o el magatzem de teixits del 1870 El Indio, on els veïns del Raval han denunciat repetidament la degradació del seu accés (utilitzat com a urinari pels incívics) des que va abaixar la persiana a finals del 2014. Tampoc la mudança de Casa Calico (del Born al Poblenou) es va saldar amb una nova vida per al seu carismàtic emplaçament de la plaça de les Olles. Ni els intents de resurrecció d’El Ingenio han pogut prosperar, amb el local de lloguer o venda. En altres ocasions, l’arribada d’un nou negoci no deixa de ser estrident: com el Café Costa que va esborrar el record de Deulofeu a la plaça de Sant Jaume, i al seu torn va fracassar, cosa que va deixar una altra persiana abaixada; o molt a prop (en un altre nivell) del Café Shilling, reconvertit en un local de ‘tacos’. Donar un nou ús a un continent protegit també pot acabar amb una franquícia de moda en un local amb teginats modernistes, sense que quedi record de l’activitat que va fer únic aquest establiment. Per això la preservació de l’activitat unida al local és l’única via per a algunes supervivències. L’arquitecte i impulsor fa tres lustres de l’associació d’emblemàtics, Alberto Mejías, ha reivindicat en els últims temps aquesta legislació en l’àmbit autonòmic com a salvavides de molts establiments històrics, on l’arrendatari està en una posició fràgil. De vegades per l’augment de les rendes que els expulsen dels territoris més cotitzats (com sol succeir al Gòtic), però també per la falta de relleus generacionals o de capacitat d’ecolucionar sols en la seva gestió. Al final, emfatitza, Barcelona ha seguit la pista del que s’ha fet en altres països europeus per evitar la pèrdua de la seva identitat comercial. Sobre la taula proposa també desenvolupar una sèrie d’activitats compatibles amb els usos originals i que possibilitin al màxim la conservació i continuïtat dels establiments, ja que moltes vegades el mobiliari acaba revenut als Encants. En aquest sentit, Ballarín avança també que el consistori treballa de la mà de Barcelona Activa per estudiar vies de reactivació de negocis d’aquestes característiques que no han aconseguit una continuïtat, donant facilitats potser a operadors amb una proposta afí a aquests espais. 11 nous cellers inclosos I tot i que el catàleg del 2016 perd noms per les dures lleis del mercat, ben aviat s’engrossirà amb el fitxatge d’11 cellers tradicionals de barri, mitjançant la modificació del pla especial urbanístic sobre emblemàtics, que l’ajuntament ja ha aprovat inicialment. Després de més d’un any en estudi, se n’han descartat 20 més. De les seleccionades, un parell tindran la categoria E2 (els cellers Vendrell i Sopena, d’interès però que ha tingut modificacions en la seva estructura original), mentre que per nou més es crearà la categoria E4, que reconeixerà elements d’interès ambiental i arrelament històric a les seves zones. Panorama incert en plena pandèmia Com en la resta del sector, la supervivència del comerç en plena pandèmia de la Covid-19 depèn més de la ubicació que del tipus d’establiment, excepte en el cas de la restauració, ara clausurada. Els establiments emblemàtics no estarien més amenaçats que d’altres si no fos perquè bona part s’ubiquen a Ciutat Vella, el districte més castigat per l’absència de turisme i la caiguda d’afluència de públic de la resta de la ciutat o de Catalunya. En aquest marc, els situats en altres barris estan funcionant millor, en especial en àmbits de primera necessitat com l’alimentació o les farmàcies.

Barcelona ultima mesures per blindar l'activitat de comerços emblemàtics

El PSC presenta al Parlament una proposta de resolució per modificar la llei que permeti més protecció

Fins ara la normativa local només permet salvar el continent o contingut de botigues singulars

El més llegit