Maria Ana carrega el seu petit, que es remou inquiet, en una motxilla portabebès i entra a la primera sala, tènuement il·luminada i pintada completament de rosa fosc com si fos l’úter matern. Llavors, xiuxiuejant a prop del seu caparró, comença a llegir les etiquetes amb dades sobre la violència i la desigualtat que pateixen les dones. La veu materna aquieta el nen, que acabarà adormint-se: «L’hi llegeixo perquè és tot el que no vull que el meu fill sigui de gran», diu.