De palauet burgès a residència del nòmada digital del segle XXI

El luxós hotel Savoy de Londres va ser durant anys la residència de l’actor Richard Harris, recordat sobretot pel seu paper en ‘Un home anomenat Cavall’. Fins poc abans de la seva mort, el 2002, l’intèrpret va viure en una ‘suite’ i va travar amistat amb les persones sensesostre que pernoctaven als voltants, a qui no només convidava a ingents quantitats de cervesa Guinness sinó que oferia treball quan quedava un lloc lliure a la plantilla de l’hotel. Davant la crisi del turisme de masses provocada per la pandèmia, molts establiments hotelers de les grans ciutats estan ampliant aquesta funció residencial de mitjana i llarga estada, que fins avui era més aviat anecdòtica. I ho fan dirigint-se a una nova elit, els nòmades digitals, que per preus des de 1.300 euros al mes prefereixen viure en un hotel de luxe que llogar una vivenda. En les múltiples vides de l’edifici que avui acull l’hotel Cotton House de Barcelona es materialitza la frase del geògraf alemany Friedrich Ratzel que «en l’espai llegim el temps». Construït al segle XIX com a vivenda per a una família de l’alta burgesia, a mitjans del XX va passar a ser seu de la patronal cotonera; ja en el XXI es va convertir en hotel de luxe; durant el confinament va ser el primer hotel-salut per a malalts de Covid-19, i ara aposta sobretot per estrangers que trien Barcelona per teletreballar en projectes de diversos mesos. «És el moment de captar el programador de Silicon Valley que cobra 130.000 euros al mes», apunta l’expert en turisme i hotels Fernando Gallardo. Arquitectura d’estatus Abans d’aprofundir en aquest punt cal retrocedir 140 anys en la història de la ciutat. El 1879, l’empresari cotoner i del ferrocarril Miquel Boada i Vilumara va encarregar a l’arquitecte Elies Rogent i Amat la construcció d’una residència familiar, una obra seriosa, clàssica i jeràrquica per fora però amb uns interiors de luxe, que no deixés dubtes sobre l’estatus social dels seus propietaris. L’edifici es va aixecar en una Gran Via que encara era un erm. La història va sepultar el cognom Boada i Vilumara, entre d’altres de grans de la burgesia industrial barcelonina, i el 1957 el Palauet Boada va ser adquirit per la patronal cotonera (l’actual AITPA, Associació d’Empreses Tèxtils de Procés Cotoner). «No hem pogut esbrinar per què se’n van anar els Boada, però en el moment de fer la compra la vivenda estava quarterada per allotjar altres famílies i hi va haver plets per treure-les d’allà», explica Josep Maria Botet, secretari general de l’AITPA. La Casa del Cotó Per adaptar-lo com a seu d’una de les indústries més poderoses de l’època, on arribarien a treballar fins a 400 persones, l’arquitecte Rubió i Tudurí va conservar la façana, va aixecar tres pisos sobre les dues plantes originals i va construir una escala de cargol penjant, que és una de les joies de l’edifici. Les solemnes habitacions es van convertir en sales de juntes i despatxos. Naixia la Casa del Cotó, la història de la qual ha quedat plasmada al llibre del mateix títol que l’AITPA va editar el 2017. En l’últim terç del segle XX, les muntanyes de diners generades pel tèxtil (inclòs el costat fosc de l’explotació de treballadors en fàbriques i camps de cotó) van passar a altres mans. El 2015, l’AITPA es va traslladar a un despatx just davant de la seva antiga seu i va llogar l’edifici a uns operadors hotelers, que van conservar la decoració original i només van traduir el nom per mor de la globalització. Naixia l’hotel Cotton House. El primer hotel-salut En l’últim tram de la seva història, el palauet vuitcentista es va transformar en el primer hotel-salut de Barcelona. «El 14 de març es decretava l’estat d’alarma [el primer] i el dia 22 entrava el primer pacient per la porta», explica amb orgull Maraya Perinat, operadora amb Jose María Trénor del Cotton House i els hotels Praktik, entre altres establiments. I així arribem a la situació actual. L’hotel va reobrir l’1 de juliol i actualment l’ocupació està al 20%. L’empresa calcula que passaran almenys dos anys fins que es recuperi el nivell d’ocupació, i per capejar el temporal s’han reinventat: «Als nostres hotels oferim habitacions per a clients de llarga estada –explica Perinat–, que poden ser estudiants de màster, gent que teletreballa, que abans compartia pis i que no vol comprometre’s amb un contracte de lloguer. També hi ha alguns casos de famílies que s’han instal·lat a l’hotel mentre fan reformes a casa». Els preus arrenquen des de 1.300 euros al mes per una habitació al Cotton i 550 euros als Praktik. Es tracta d’una versió cinc estrelles de les iniciatives de ‘coworking’ i ‘coliving’ nascudes de l’economia col·laborativa, un concepte nou d’arrendament en l’àmbit hoteler que encara no està regulat legislativament. Perinat afirma que treballen per «obrir-se a la ciutat, establir simbiosi amb la població local i evitar que l’hotel sigui una bombolla». «El turisme tornarà però no es pot aguantar fins aleshores només oferint descomptes, cal redefinir-se –opina Fernando Gallardo, que està en contacte amb més de mil hotelers–. La pandèmia ha accelerat transformacions que ja estaven en marxa i el concepte de mitjana estada, d’un a tres mesos, serà la fórmula que tindrà més repercussió a Espanya, tot i que afectarà més la vivenda turística que els hotels». Vendre o tancar Gallardo calcula que la pandèmia provocarà «el tancament d’un terç dels hotels i la venda d’un altre terç a fons financers majoritàriament d’origen xinès», una predicció que encaixa amb la notícia de la venda de l’hotel Joan Carles I a preu de mercat ambulant avançada per ‘El Confidencial’. Només un terç dels hotels sobreviuran a la Covid-19 segons aquest expert, que s’atreveix a fer una predicció a més llarg termini: «Els avenços de la biotecnologia que augmenten l’esperança de vida permetran fer turisme a persones de 70 a 100 anys». Neix així la pròxima veta de mercat: l’hotel-geriàtric.

De palauet burgès a residència del nòmada digital del segle XXI

140 anys d'història de BCN a través de les múltiples vides de l'edifici que acull l'hotel Cotton House

La Covid-19 multiplica els casos d'estrangers que s'instal·len per viure i teletreballar durant mesos

El més llegit