Quan Ximena Borrazas (Montevideo, 1992) va decidir que es volia dedicar a la fotografia, va imaginar algun dia la seva firma en les pàgines de ‘National Geographic’ com a autora de magnífics retrats d’evocadors paisatges del món. Això va ser abans de recalar a Barcelona. Ha acabat fent una cosa molt millor o, com a mínim, molt més útil i imprescindible per a una ciutat tan desorientada i de memòria de peix com aquesta, a la qual va arribar el maig del 2019. En un projecte fotogràfic que no ha passat inadvertit, Borrazas ha retratat exquisidament els invisibles del Gòtic, un barri sotmès aquesta última dècada a tensions gentrificadores i turístiques dignes de ser estudiades a les facultats de físiques abans que en les de geografia i economia. Molt s’ha escrit sobre les forces centrífugues que han expulsat els veïns i, també, sobre la força gravitatòria contrària, la centrípeta, que ha convertit el centre de la ciutat en una mena de forat negre turístic. Ella, amb la càmera a la mà, es va fixar en qui ningú repara, en els sensesostre o, com li va dir la Mari Carmen, una d’ells, en «els fantasmes del Gòtic».