La Covid-19 flota en l'ambient

La peça crida l’atenció. Pilotes de goma amb bales incrustades. Projectils per proteïnes. Coronavirus: Simulats, per descomptat. Velles amenaces: «Abans hi havia molt temor de les guerres i d’un holocaust... Ara la nova guerra és contra la Covid-19, tot i que els virus han existit sempre al nostre planeta; el VIH, l’Ebola...». I nous exèrcits: «La globalització i els interessos creats han aconseguit que es converteixi en una pandèmia total». La vulnerabilitat de l’home davant la mort, ja sigui infligida per metall o per natural. «L’artista ha de reflexionar i plasmar el que passa al seu voltant i en la nostra societat». Paraules de Lluís Barba (Barcelona, 1952). També les obres són seves. Concretament, les que s’exposen a la galeria Contrast (Consell de Cent, 281). L’exposició porta per títol, com no podia ser de cap altra manera, ‘Old threats. New armies’ (Velles amenaces. Nous exèrcits). I el núvol de coronavirus a la recerca d’allotjament, ‘Punish’ (Càstig). Al costat de l’al·legoria de les armes biològiques en llueix una altra, la de les armes de foc. Bustos humans amb pistoles roses. «El color és la desmitificació del significat agressiu que comporten implícitament». La denúncia contra el disbarat de la mort a trets tenia com a origen una exposició itinerant als EUA. L’organitzava una associació de víctimes del país. Però la pandèmia l’ha posposat. I la pandèmia l’ha reconvertit en una altra evidència: la de la Covid-19. La deshumanització del món actual també és present en la mostra de Barcelona. Barba es refereix als números, freds i anònims, que reflecteixen les vides que el coronavirus s’ha carregat. «Reflexionar sobre la falta d’identitat és una constant en la meva obra». Cert. Tots els personatges o objectes que plasma en els seus quadros o escultures porten un codi de barres. És el món serialitzat i impersonal. Amenaça viral i armada L’exposició té l’amenaça, viral i armada, com a protagonista, però no oblida el gran tema recurrent de l’obra d’aquest artista: la denúncia social. Ni la seva peculiar creativitat: la reinterpretació a través del ‘collage’ de grans obres de la història de l’art per crear una nova narrativa del món contemporani. El mateix val ‘El jardí de les delícies’ del Bosch que el ‘Judici final’ de Miquel Àngel. Aquest últim, tunejat per Barba, llueix en la mostra actual, mentre que el primer va servir al raper Lil Wayne com a fons d’un dels seus radicals videoclips. Tot i que el de Louisiana no és l’únic famós amb volença per Barba. París Hilton té una de les seves peces al rebedor de la seva mansió, una de les làmines en les quals Hubert Robert va plasmar el Louvre en el segle XVIII i que l’artista català ha actualitzat reconvertint-la en una passarel·la de moda amb celebrities’ desfilant i els desnonats d’aquest món mirant. «Ho vaig fer com a crítica». A més d’obres reinterpretades de Miquel Àngel, Brueghel, el Bosch i Van der Weyden (‘Retrat d’una dama’, en aquest cas amb mascareta inclosa), l’exposició presenta també els gravats de Goya en clau actual. ‘Els capricis’, ‘Els desastres de la guerra’ i ‘Els disbarats’ Barba els va treballar durant l’estat d’alarma. Sense parar. Va tenir una pulsió creativa tan gran que va quedar esgotat. «El confinament em va salvar, però després vaig necessitar dos mesos per recuperar-me». Doncs això, fins al 31 d’octubre.

La Covid-19 flota en l'ambient

Pilotes i projectils serveixen a l'artista Lluís Barba per crear una instal·lació simulant coronavirus alhora que per reflexionar sobre la vulnerabilitat de l'home i la deshumanització del món contemporani

El més llegit