Bayt: una porta oberta al carrer Princesa

Bayt significa casa i seria difícil trobar un nom que definís millor aquest lloc. Els seus laberíntics passadissos no són ni barrera ni secret per a les centenars de persones vinculades a aquest espai. Per alguna cosa és casa seva. Malgrat que el blau Chauen està molt present a les parets, el primer pis d’aquesta finca senyorial del carrer de Princesa és un lloc que es caracteritza per la seva calidesa, fins i tot en els temps que corren, de distància i mascaretes obligatòries. Rere els grans finestrals de les diferents sales, oberts de bat a bat per fer de l’espai un lloc segur fins i tot l’any de la pandèmia, es cola el barri de Sant Pere, Santa Caterina i la Ribera, on la Fundació Bayt al-Thaqafa –casa de la cultura en àrab– té la seu des de mitjans dels anys 70. Bayt –com tots coneixen l’espai– és una de les peces que conformen l’engranatge de la vida comunitària del barri. Per al curs que acaba de començar, la fundació està organitzant una extraescolar d’àrab a l’escola pública Cervantes, a tocar de la seva seu, i durant aquest estiu que tot just acaba van dinamitzar la plaça del Pou de la Figuera, un dels espais públics centrals del barri, tant per les seves dimensions com per les seves característiques i història. Va ser una mena de casal d’estiu informal durant els mesos de juliol i agost per als nois que passen les hores a la plaça, molts d’ells perquè no tenen cap altre lloc on anar. «Es van organitzar moltes activitats, sobretot esportives. Partits de futbol, de bàsquet, ping-pong, els nois ho van disfrutar molt, sobretot la sortida a les piscines de Montjuïc, que també era una forma que poguessin sortir del barri i disfrutar d’altres espais», afirma Núria Satué, tècnica del projecte d’atenció integral a joves de la fundació, des del qual treballen amb més de 150 joves migrats sense referents cada any; la gran majoria nois d’entre 16 i 20 anys. Requisits impossibles Més enllà del casal del Pou –un encàrrec del districte de Ciutat Vella– des de la fundació treballen amb aquests nois durant tot el curs. «Molts viuen en centres fins als 18, i des d’allà ens els deriven per a les formacions, però a partir de la majoria d’edat és habitual que es quedin al carrer. Hi ha nois que no venen a Bayt a fer cap formació en concret ni a buscar assessorament, sinó que venen perquè aquí hi troben un lloc acollidor on passar una estona sense ser jutjats ni perseguits. És una casa», diu Caterina Pons, responsable del projecte, que denuncia que s’estan denegant renovacions de NIE a joves extutelats per no tenir «mitjans per viure». «Demanen als nois uns ingressos mensuals de més de 2.000 euros per renovar-los el NIE, un requisit òbviament inassumible, ja que ni tan sols tenen un permís de treball», Satué. Pons i Sanué també apunten que els estan començant a arribar multes de joves en situació de carrerSancions de 300 euros el servei jurídic dels quals està recorrent. «Hi ha nois que venen només a passar una estona. Aquí se senten segurs; per a alguns és el més semblant a casa» Caterina Pons Fundació Bayt al-Thaqafa En altra de les sales de la fundació –creada per la monja Teresa Losada en el seu afany per acollir les persones que aleshores començaven a arribar del Marroc sense que perdessin la seva identitat– xerren Sara Yagüe, responsable d’acollida sociolingüística i Laia Núñez, una de les 30 voluntàries del programa, en què imparteixen classes de català, castellà, de teòrica del carnet de conduir i de preparació per a l’examen de nacionalitat. «L’anomenem acollida sociolingüística perquè la part ‘soci’ és molt important. A les classes es crea un clima de seguretat i confiança que permet que surtin moltes coses que després treballem de forma coordinada amb les diferents àrees. Jo sempre porto galetes o xocolata per si algú no ha menjat», afirma Yagüe. Aquest curs, per adaptar-se a les noves necessitats d’espais, també faran classes en el centre cívic Palau Alòs (seria molt difícil acollir els 200 usuaris de sociolingüística en els espais actuals complint les mesures de seguretat). Si algú té una visió global del paper de l’entitat en la realitat del barri és Mireia Aguado, veïna del lloc i coordinadora de la fundació, on va entrar com a voluntària amb 19 anys, fa 31. «La realitat ha canviat moltíssim en aquests anys i ens hem anat adaptant», explica Aguado, que reivindica la figura de la fundadora. «Teresa Losada va ser una pionera en la mediació per obrir mesquites. Va ajudar a posar en marxa moltíssims centres d’oració», diu Aguado, que destaca que la mirada de Losada en aquella època va ser trencadora. La monja va ser autora del ja lema antiracista «esperaven treballadors, van venir persones».

Una porta oberta al carrer Princesa

Fa quatre dècades que la Fundació Bayt és el lloc d'acollida dels marroquins arribats a Barcelona

Aquest estiu van organitzar un casal amb els nois sense referents de la plaça del Pou de la Figuera

El més llegit