Els Mossos eleven a gairebé 200 la xifra de lladres reincidents a BCN

Els Mossos d’Esquadra han identificat aquest estiu a Barcelona 188 persones que viuen de cometre furts i robatoris violents. És una xifra que suma 29 nous autors als 159 que van comunicar a finals del mes de juliol. Aquest col·lectiu ha sigut arrestat 300 vegades i dos dels seus integrants encapçalen la classificació amb 15 i 13 arrestos, respectivament. El recompte es porta a terme des de l’1 de juny passat, data d’activació del pla Tremall per neutralitzar els considerats lladres ‘multireincidents’, els delictes dels quals repercuteixen de forma decisiva en la percepció de la seguretat. Més en un context com l’actual, sense turistes i sense carteristes temporers desplaçats d’altres capitals europees, que propicia que els lladres autòctons més hiperactius acabin protagonitzant la majoria de temptatives i que aquestes, a més, recaiguin sempre sobre víctimes locals. La pandèmia de Covid-19 ho ha canviat tot. L’estiu del 2018 els robatoris violents i els furts es van disparar a Barcelona. La tendència a l’alça va seguir escalant l’estiu següent, quan els lladres agressius van créixer un 30%. Els Mossos van dissenyar durant l’hivern passat un pla específic per combatre aquest repunt. I llavors va arribar el virus. Els furts han descendit un 60% i els robatoris violents un 30% aquest estiu. No obstant, aquesta correlació de fets no necessàriament ha disminuït la sensació d’inseguretat: com que totes les víctimes són locals, l’impacte que genera cada delicte és molt més gran. No és el mateix que robin violentament un turista que torna begut al seu hotel –un succés que passa desapercebut per a la ciutat– que una àvia a plena llum del dia pateixi l’assalt d’un grup de ‘cadeners’ que la tiren a terra d’una estrebada. Una conseqüència no menor d’això últim és que les víctimes locals, a diferència de les estrangeres que es troben aquí només de vacances, no s’oblidaran del succeït i es personaran en el procés judicial que cristal·litzarà en condemnes penals, la manera més efectiva de retirar de la circulació els multireincidents. En definitiva, hi ha menys delictes però aquests tenen més impacte en la percepció de la seguretat. El Tremall és un pla que s’adapta al nou escenari. El Tremall «No és només un dispositiu», remarca Ignasi Teixidor, número dos de la regió policial de Barcelona en declaracions a aquest diari. «És una forma de treballar coordinada per esbrinar qui són, on dormen i per on actuen els multireincidents». Com la xarxa de pescador que li dona nom i que sobreposa tres malles per capturar les seves preses, el Tremall reuneix tres perfils diferents d’agents: uniformats de seguretat ciutadana –les patrulles regulars–, de paisà del Grup de Delinqüència Urbana i investigadors que treballen des dels despatxos. Sobre aquests últims recau la responsabilitat d’analitzar les dades obtingudes i de redactar la documentació que acabarà en mans de la fiscalia o del jutge que hagin de decidir si demanen o no el seu ingrés a la presó cada vegada que siguin detinguts. Aportar una fitxa actualitzada i detallada de l’expedient que acumula cada habitual és l’objectiu final del pla. Durant l’estiu del 2019 només un de cada dos lladres violents va ingressar en presó preventiva. Aquest 2020, el percentatge de tancades que han decretat els jutjats s’ha doblat. Els investigadors també s’estan fent càrrec de redactar atestats més detallats en altres supòsits: si la víctima que ha patit un robatori és vulnerable, si els sospitosos han actuat coordinadament en grup o s’ha exercit un excés de violència. En tots aquests casos, a més de quan els robatoris han sigut perpetrats per multireincidents, el Tremall intenta deixar clar com actuen al passar a disposició judicial. Els multireincidents Els Mossos pengen l’etiqueta de «multireincident» si un autor al llarg dels últims sis mesos ha sigut detingut set vegades per furts, cinc vegades per robatori violent o set vegades per furt i/o robatori violent. «Considerem que si en l’últim mig any ha sigut arrestat dins d’aquesta freqüència reuneix les característiques necessàries per ser seguit de prop perquè possiblement la xifra real de delictes que ha comès sense ser sorprès per la policia sigui molt superior». El perfil que consta a la base de dades policial és el d’un home de 29 anys. Tot i que no passa desapercebut un col·lectiu gaire més jove sense antecedents i que ha entrat en poc temps al radar del Tremall. Ser etiquetat com a «multireincident» implica que cada vegada que qualsevol agent de la ciutat identifiqui o arresti algú d’aquesta condició, ha d’informar els investigadors. Això permet, així mateix, dibuixar el mapa de la delinqüència de la ciutat. És una tasca que l’intendent admet que seria impossible sense la millora del sistema informàtic i dels reforços d’agents que han suposat les últimes promocions, que han aportat gairebé 500 nous policies en dos anys –actualment hi ha 2.705 mossos destinats a la ciutat. El mapa de la delinqüència entrega als caps policials els punts de la ciutat que necessiten més prevenció. Al llarg de l’estiu, amb freqüència setmanal, s’han desenvolupat dispositius juntament amb la Guàrdia Urbana de Barcelona i el Cos Nacional de Policia en zones problemàtiques inclosos en el Tremall. La policia estatal s’ha afegit a aquests operatius per comprovar si alguns dels lladres habituals identificats per mossos i urbans es troben en situació irregular, una decisió que respon a l’objectiu d’obrir expedients d’expulsió únicament als ‘sense papers’ que hagin comès delictes. Rebeu al vostre correu l’anàlisi de la jornada del director d’elPeriódico.com, Albert Sáez. Subscriviu-vos-hi

Els Mossos eleven a gairebé 200 la xifra de lladres reincidents a Barcelona

El pla Tremall activat al juny ha permès a la policia catalana reunir més càrrega de prova i aconseguir més mesures cautelars

Robatoris i furts cauen un 30% i un 60% en un estiu marcat per l'anormalitat de la Covid-19

El més llegit