El teletreball amenaça els negocis de proximitat a Barcelona

L’absència de turistes aquest estiu ha fet estralls en molts negocis del centre de Barcelona i de zones amb icones urbanes. Plovia sobre mullat després d’una primavera de confinament sense ingressos i molts empresaris estaven a l’expectativa de poder remuntar el vol a la tardor. No obstant, els rebrots de la Covid-19 estan portant nombroses empreses i oficines a allargar el teletreball les pròximes setmanes, de manera que desenes de milers de treballadors no es desplaçaran als llocs de treball, deixant així sense clientela molts comerços, bars, restaurants i altres serveis que es nodreixen de la població flotant a les seves zones. El Gremi de Restauració alerta que un 15% de l’hostaleria no tornarà a aixecar la persiana, i que la continuïtat d’un 40% més dependrà del que passi durant els pròxims mesos. Les zones afectades per aquesta disminució d’afluència en són moltes. Començant per Ciutat Vella, on a l’absència de viatgers ha hagut de sumar aquests mesos la de milers de treballadors que no s’han desplaçat a les oficines (tant del sector privat com de l’administració pública), o als centenars de negocis tancats temporalment o definitivament als barris des de la primavera. De cafeteries a gimnasos Ha passat el mateix a la rambla de Catalunya, amb un públic sobretot local i que des de la pandèmia ha patit una gran davallada d’afluència. O a tot l’eix d’oficines i despatxos que s’estén per la Diagonal, des de Maria Cristina fins a Pau Claris sobretot, alimentant normalment desenes de negocis que van de cafeteries a gimnasos. La mateixa sort ha tingut el districte 22@, el nou epicentre de l’activitat econòmica i la innovació de Barcelona, al voltant del qual han aflorat molts negocis d’hostaleria aquests anys i que ara veuen amb temor la desertització de blocs d’oficines i de nombrosos ‘coworkings’. Mentre que els negocis de proximitat de barris residencials estan suportant la crisi millor que la resta gràcies a la menor mobilitat dels veïns que eviten transport públic o desplaçaments, els que depenen del turisme o el seu entorn empresarial es veuen especialment en risc. Durant aquests mesos, grans edificis d’oficines amb centenars de treballadors, com la torre Mapfre, tenien una activitat mínima, explica un treballador d’una multinacional, que assegura que almenys durant el setembre continuaran mantenint el teletreball, cosa que afectarà l’oferta d’hostaleria de l’entorn, que despatxava centenars de menús cada dia. Idèntica situació viuen fins i tot els centres comercials. A L’Illa Diagonal, que a les seves plantes superiors compta amb més de 3.000 treballadors d’oficines, l’impacte a la planta de restauració ha sigut radical, i també a les botigues. «La facturació ha caigut en picat», asseguren a la barra d’un bar on normalment al migdia era difícil trobar lloc, com a l’hora de l’esmorzar. Hostaleria sota mínims El director general del Gremi de Restauració de Barcelona, Roger Pallarols, té clar que «el teletreball perjudica molt l’hostaleria de la ciutat, que ja està sota mínims». Afirma que «gran part del consum es vincula a desplaçaments al centre de treball», afectat ara tant pels ertos com pel personal treballant des de casa. «Si s’aposta per la normalitat en la tornada a l’escola cal incentivar també la de l’activitat econòmica que fa de motor de l’hostaleria i el comerç», afegeix. La patronal calcula que fins ara han tancat definitivament un 15% dels bars i restaurants de la capital catalana, però que en els pròxims mesos ho podrien fer fins a un 40% més que estan amb l’aigua fins al coll al no poder assumir els lloguers i les despeses de personal amb els actuals ingressos. Des de Barcelona Oberta, la directora Nuria Paricio alerta que als eixos més cèntrics, a la pèrdua de visitants forans, s’ha de sumar la inactivitat de moltes empreses, que han abocat els negocis de l’entorn a una tardor crucial per a la seva viabilitat. Allà, l’èxode de població treballadora inclou des d’equipaments culturals encara tancats a treballadors de la Generalitat i l’ajuntament, sense anar més lluny. Eduard Solé, president de l’eix de la rambla Catalunya explica que la caiguda d’activitat a la zona ha sigut «brutal» fins al punt que molts negocis segueixen tancats o amb les plantilles a un terç. «Teníem l’esperança posada en la reactivació de la tardor, però ara hi ha por del que pugui passar». La problemàtica és comuna a altres grans ciutats europees. A Londres, per exemple, es tracta de pal·liar la deserció turística i de treballadors del centre que ara teletreballen afavorint les connexions amb transport públic i, fins i tot, subvencionant part dels menús dels treballadors que es desplacin. Però a Barcelona, els operadors estan vivint moments molt difícils, sobretot en vista de les incerteses del virus, que els impedeixen qualsevol tipus de planificació. Ho relaten tota mena d’establiments, des de Farga a Diagonal, menys afectat pel turisme que per l’absència dels treballadors de la zona, fins a la Granja Elena de la Zona Franca, que relata el buit del seu públic de la Fira o d’empreses i com l’estaven rellevant conjunturalment per la fidelització dels que hi acudeixen en família. Al 22@, a espais com La Bodegueta han patit «la falta d’oficines i el teletreball» que ha buidat el barri d’empleats al migdia. Al Koh, que triomfa amb els seus plats asiàtics a Pujades amb Roc Boronat, assumeixen una caiguda del 50% de la facturació (fins i tot més en altres casos pròxims) pels clients que ara treballen a casa, però s’aferren a una nova veta de mercat entre els veïns que ara treballen a casa i que a la nit tenen ganes d’airejar-se i sopar fora. A les Corts, al restaurant La Llimona expliquen que la nova realitat després del desconfinament i amb les oficines del voltant buides va resultar un cop per al negoci durant els esmorzars i els menús, fet que va limitar el negoci als clients nocturns. Per acabar-ho d’adobar, hi ha molts consumidors que per por o precaució han canviat els seus hàbits, passant del consum a un establiment a fer-ho a casa o a l’útil tàper. Oficines més petites i ajust de costos L’altra gran conseqüència del teletreball a la capital catalana és la reducció de la mida de les oficines que estan plantejant moltes empreses. Malgrat que el sector està pendent d’alguna normativa que redueixi la densitat de personal als espais de treball, a la pràctica es dona per fet que el teletreball ha arribat per quedar-se, tot i que sigui parcialment, dibuixant unes necessitats d’espai més versàtils (personal itinerant) i fins i tot una reducció del 30% a les oficines, segons un informe de la consultora Laborde Marcet.

El teletreball amenaça els negocis de proximitat a Barcelona

Restaurants i comerços de la ciutat perden milers de clients que encara no van a l'oficina i treballen des de casa

El Gremi de Restauració xifra en un 15% els que ja no reobriran aquesta tardor i calcula que un 40% més podrien tancar en els pròxims mesos

El més llegit