Barcelona no prestarà els seus estalvis a Sánchez i els invertirà en la ciutat

Barcelona no prestarà els seus estalvis al Govern de Pedro Sánchez. El consistori descarta que l’Executiu central accedeixi als 165 milions d’euros que l’ajuntament disposa en romanents de tresoreria: 64,7 milions provenen del superàvit generat pel consistori el 2019 Si es tenen en compte també les empreses municipals, el romanent total barceloní és de 230 milions. El Govern de Sánchez reclama l’entrega dels estalvis dels consistoris en el marc de l’acord que va tancar amb la Federació de Municipis i Províncies (FEMP), i que aquesta va aprovar pels pèls, amb l’únic vot favorable dels representants del PSOE, l’abstenció d’IU-Podem i el vot contrari de la resta de partits. Una entrega que, de fet, és voluntària, i la negativa a completar-la es pot considerar un lleig, però no una irregularitat. Generar dèficit No és només que el govern d’Ada Colau no tingui intenció de desprendre’s del seu romanent. Preveu invertir en la ciutat aquest any gran part d’aquesta guardiola, uns 150 milions d’euros dels 230 citats. I preveu fer-ho generant un dèficit per valor de 150 milions per a, posteriorment, cobrir aquest forat amb recursos del romanent. Aquesta segona part suposa una novetat, en vista que fa anys que els consistoris tenen vetat generar dèficit. Per utilitzar els recursos per la via de crear dèficit, Barcelona pot acollir-se al fet que l’acord entre el Govern i la FEMP permet generar-lo en aquest exercici, però el govern barceloní apel·la, senzillament, al fet que els pressupostos per al 2020 es van fer partint d’una realitat que la crisi sanitària del coronavirus ha fet miques. Per això, argumenta el regidor de Pressupostos, Jordi Martí, no es podria considerar il·legal el dèficit que l’ajuntament generi en aquest exercici. Perquè no és premeditat. «La llei prohibeix que presentis uns pressupostos que diguin que calcules ingressar 2.800 milions i gastar-ne 3.000, i que finançaràs els 200 que falten mitjançant romanents o generant dèficit», remarca. Però el que no és il·legal, prossegueix, és afrontar la caiguda d’ingressos per un motiu inesperat. A tot això s’afegeix que el mateix acord entre el Govern i la FEMP deixa barra lliure a la despesa municipal. «A causa de la greu situació provocada per la pandèmia, excepcionalment no s’exigirà el compliment de la regla de despesa per al Subsector d’Entitats Locals durant l’exercici 2020», afirma el text. Martí, com ja va fer durant el ple extraordinari forçat per l’oposició en el qual, al juliol, tots els grups van demanar disposar del seu superàvit i els seus romanents de tresoreria, carrega contra la mesura plantejada pel Govern central, i adverteix: «Deixar diners a l’Estat seria un mal negoci». Ho explica: en funció de l’escenari dels pròxims mesos, renunciar a aquests recursos podria portar el consistori a una situació de fragilitat que, per exemple, li impedís continuar pagant a 30 dies. Martí recalca que el dèficit real del 2020 no es coneixerà fins el juny del 2021. I que les previsions que normalment resulten altament fiables depenen ara de factors per determinar-se: si tornarà el confinament domiciliari, si no ho farà. La proposta del 35% Aquesta és la posició de l’ajuntament de la capital catalana davant la fórmula prevista per l’Executiu central: que els consistoris li entreguin els seus romanents per a, tot seguit, fer-los arribar uns ingressos extres de 5.000 milions durant el 2020 (2.000 milions) i el 2021 (3.000 milions). Tot això amb la previsió que els municipis recuperin la quantitat íntegra prestada en 10 anys, a partir del 2022, amb interessos. En grans xifres, el mecanisme acordat pel Govern i la FEMP suposaria mobilitzar 14.000 milions d’euros que estaven congelats pels rígids límits de la llei de racionalització i estabilitat de l’Administració Local i de la llei d’estabilitat pressupostària i sostenibilitat financera, plantejades per evitar excessos o blindar les polítiques d’austeritat després de la crisi econòmica del 2008. Unanimitat entre retrets La pèrdua de recursos de Barcelona pels efectes de la crisi sanitària està xifrada en prop de 300 milions d’euros. D’una banda, per la caiguda d’ingressos general. D’altra banda, per despeses complementàries. Per posar un exemple hipotètic, el consistori es podria veure obligat a finançar la concessió d’un equipament esportiu que veu com el nombre de quotes dels socis es desplomen. En aquest context de previsió de la dificultat, i tot i que no van faltar els retrets, els grups van votar per unanimitat en el ple extraordinari del 24 de juliol la proposta que el Govern central permetés fer servir el dèficit i els romanents, així com la de la derogació de les lleis que limiten la despesa. Que els dos socis del Govern central, el PSOE i Podem, siguin, amb els matisos que un vulgui, els referents dels dos socis del govern de la capital catalana, Barcelona en Comú i el PSC, no va impedir la votació del ple. S’ha de veure si el rebuig de prestar el superàvit i els romanents genera tensió entre uns i altres, a Barcelona i a Madrid.

Barcelona no prestarà els seus estalvis a Sánchez i els invertirà en la ciutat

El govern de Colau preveu fer servir durant aquest any 150 dels 230 milions del seu romanent

«Seria una mal negoci deixar diners a l'Estat», afirma el regidor de Pressupostos, Jordi Martí

El més llegit