Una plaça de la qual aprendre

Que quedi clar que és 6 d’agost i Sònia Burgués, directora de l’Escola la Pau, escenari d’aquesta història, respon a correus i trucades de feina. Ho fa, a més, de bon humor i amb ganes, una mostra més, l’enèsima, que el que sent per aquesta escola i aquest ofici, el d’ensenyar, és passió. No és estrany que quan els va explicar als seus alumnes que havien de buscar un nom de dona relacionada amb el món de l’educació per batejar la nova plaça davant el centre aquests no ho dubtessin: «¡Sònia!». ¿Qui si no? És 6 d’agost de l’estiu de la pandèmia, però l’inici d’aquesta història es remunta dos anys enrere, quan des de l’escola van proposar al Pla de Barris pintar el mur exterior del pati. «A l’accés a l’escola no hi havia absolutament res, era un espai mort. Si sortien a les 16.30, a les 16.31 allà no quedava ningú. No hi havia ni un banc perquè els nens berenessin i les famílies socialitzessin. Per això vam pensar que pintant la paret llarga amb colors vius podíem donar una mica de vida a l’espai», relata la directora. «Soc d’aquí i conec tots els nens; per a mi això més que una feina és una manera d’ajudar el barri» Manjot Sing Monitora del casal de la fundació IRES Però aprofitant que estaven fent un procés participatiu amb els alumnes per dissenyar el nou pati, es van animar i van fer el mateix amb la plaça sense nom –i llavors ni vida– de l’exterior. Van sortir moltes idees, però una de les més aplaudides va ser el rocòdrom. Des del Pla de Barris van recollir el guant i es van animar a fer de l’accés a l’escola el primer Espai Jugable del barri i avui la nova plaça és ja una realitat ,rocòdrom inclòs. «Llàstima que va arribar el virus i encara no l’hem pogut disfrutar amb els alumnes», destaca la Sònia, convençuda que quan reprenguin les classes reprendran el projecte. El procés urbanístic ha finalitzat, però falta la segona part, a ulls de la Sònia la més important. L’espai ja no és un descampat gris. Ara té tota una franja plena de plantes aromàtiques i figures geomètriques amb jocs pintats a terra, a més del rocòdrom, la joia de la corona. Un aire molt superilla, per entendre’ns. Però falta que les famílies el facin seu a l’entrada i sortida del col·le –que serveixi per crear comunitat– i falta també, molt important, que li puguin treure tot el suc pedagògic que té. «Les plantes ens serviran per treballar naturals i les figures geomètriques, matemàtiques, i també tenim pendent l’elecció del nom, amb el qual també aprendrem història. A veure si al setembre...» resumeix. ¡Ah! I, molt important, ¡també falta la inauguració! L’escola forma part de Vozes –projecte músicosocial que treballa amb nens i adolescents d’entorns vulnerables– i tenen pendent inaugurar la seva nova plaça amb un gran concert. Sortir del pis Malgrat que no s’ha inaugurat, la plaça fa setmanes que està ja plena de vida. Hi juguen els nens del casal que la fundació IRES fa a l'escola. És dilluns, 3 d’agost i passen pocs minuts de les nou del matí. Del primer pis d’un dels diminuts balcons dels grans blocs de formigó que conformen el barri, surt una dona gran. Parla amb la seva veïna, a peu de carrer, recolzada en el carretó de comprar, dels seus nets. Del casal, mentre veuen els nens entrar per una altra de les portes de l’escola. «Tenim sort del casal. No podem tenir els nens ficats al pis un dia, i un altre i un altre...», opina l’àvia mentre la seva veïna assenteix. Malgrat que el primer dilluns d’agost s’ha despertat plujós i els nens salten als bassals. Mentre els últims adults entren per una porta de l’escola, per l’altra, la de la placeta encara sense nom, surten els més petits del casal. Van disparats al flamant rocòdrom. Després juguen a buscar les lletres del seu nom en una sopa de lletres pintada a terra i a fer carreres als nous carrils que omplen de color la plaça dura. «L’estan disfrutant molt. Això no té res a veure amb el que era abans», assenyala Manjot Sing, una de les monitores dels petits, veïna del barri, exalumna de l'escola, i exparticipant del casal durant molts anys. «Conec la majoria de nens des que eren molt petits, jo això no m’ho prenc com una feina, sinó com una manera de fer alguna cosa pel barri», prossegueix la jove estudiant d’Infermeria. «El que més m’agrada és la varietat de cultures. Cada any fem una festa en què totes les mares preparen menjar típic del seu país i és súper bonic, tot i que aquest any, amb la Covid, no podrem», explica la Manjot mentre corre darrere dels petits. Marta Mas és una de les impulsores del Grup Memòria i Gènere de Sant Martí i una de les encarregades de fer la preselecció de noms. Els nens hauran d’elegir entre Estrella Cortich Vinyals, membre de la Institució Lliure d’Ensenyament durant la República, Maria Josep Casanellas i Escofet, una de les fundadores de l’Escola de Mestres Rosa Sensat i Mercè Torrents i Bertrana. «Això va molt més enllà de triar un nom o un altre. El nostre treball és que els nens coneguin qui van ser aquestes dones i generar el debat. Per això el procés s’ha parat. No té sentit escollir un nom si els nens no poden debatre, aprendre», conclou l’activista veïnal. Esperaran el temps que faci falta però ho faran. I ho faran bé.

Una plaça de la qual aprendre

Els alumnes de l'escola pública La Pau han participat en el disseny de la urbanització de la plaça, fins ara sense vida, a l'entrada de l'escola

El rocòdrom, les noves plantes aromàtiques i les formes geomètriques dibuixades a terra serviran al centre per fer diversos projectes educatius

El més llegit