L-2 i L-4: de la Barceloneta a Badalona

La línia 4 del metro de Barcelona és una filla díscola i emancipada de l’L-3, de la qual en el seu moment va ser un simple ramal. Ara, ja amb personalitat pròpia i amb els trams de túnels més antics de la xarxa de metro de Barcelona, pot presumir de tenir dues cares. Una a la tardor-hivern, treballadora i que acosta a la ciutat un dels barris més pobres, l’eix del Besòs, i una altra a la primavera-estiu, lúdica i pocavergonya. Ens quedarem amb la cara d’estiu. I és en aquella època on el centre de Barcelona es desplaça. Com tant li agradava dir a principis dels 2000 a l’aleshores alcalde de Barcelona, Joan Clos, la ciutat necessita un segon centre. Clos ho deia des del mar, sospirant mentre mirava l’imponent ‘skyline’ del nou eix de Poblenou-Diagonal Mar. Però a l’estiu, on es desplaça veritablement el centre de la ciutat (o ho feia en l’era pre-Covid) és cap a la Barceloneta. Si a l’estiu pugeu a qualsevol comboi de l’L-4, sabeu que us toca patir estretors fins arribar a la Barceloneta, on baixa la marea de xancletes, tovalloles, barrets impossibles i ‘after sun’. No és estrany (almenys en els estius previs a la Covid) que els vagons de la línia groga també es converteixin en festes dignes de les millors ‘rave’ eivissenques. Festa, sol i platja... ‘olé’. I en nits assenyalades al calendari pels festivals de música, és el mitjà de transport per arribar al Fòrum, aquest lloc que ningú sap què és però on se celebra gairebé tot. ‘Qué bonito es Badalona’ L’L-2, la lila (tot i que també sembla fúcsia), sembla haver sortit del metro de Londres. D’una banda el túnel és gairebé circular i la línia en té un per cada sentit, com el ‘tube’ de la capital britànica, la mare de tots els metros. I a més, quedeu-vos de pasta de moniato, els combois circulen per l’esquerra al tram entre Sant Antoni i Sagrada Família. I també sembla britànica la seva pretensió d’enllaçar amb la resta de línies de metro per arribar a semblar una mena de Circle Line londinenca. L’L-2 té transbords amb l’L-3 (Paral.lel, i la terrorífica amb Passeig de Gràcia), L-1 (Universitat, un transbord pendent avall en un sentit i tortuós en l’altre, i Clot), L-5 (Sagrada Família) i L-4 (La Pau). La maledicció de la Sagrada Família aboca el turista, encara que sigui ocasional, a ser usuari habitual de l’L-2. El seu trident màgic, Sagrada Família-Monumental-Encants, conforma un triangle de les Bermudes que absorbeix al visitant. I quan es compleixi aquest oníric enllaç amb la L-9, la de l’aeroport, serà el súmmum. Tot Barcelona a l’abast d’un sol viatge amb metro. Però la pretensió principal de l’L-2 no era facilitar l’accés a determinats monuments o enclavaments populars. La línia lila és el metro de Sant Martí i entrada metropolitana a Sant Adrià de Besòs i Badalona. És el metro de Badalona, on es poden veure fins i tot les històries de la romana Baetulo. No en tenim cap dubte. Un turista que visités l’obra magna de Gaudí i, en un atac d’exotisme, decidís continuar el trajecte de l’L-2 fins arribar a la tercera ciutat de Catalunya, cantarà ‘Qué bonito es Badalona, en invierno y en verano’.

L-2 i L-4: de la Barceloneta a Badalona

La línia groga del metro de Barcelona s'erigeix a l'estiu, fins i tot sense turistes, en el metro de la platja

La lila permet al visitant escapar-se a la tercera ciutat de Catalunya després de veure la Sagrada Família

El més llegit