Explica l’arquitecte Juli Capella que l’estocada que el va portar a deixar de viure al Born va ser veure desaparèixer els tamborets i les taules del petit bar on diàriament esmorzava amb calma perquè el negoci es va convertir, a la primavera i l’estiu, en un ‘take away’ ràpid i molt més lucratiu. Es va sentir expulsat (entre altres coses) per l’afany de molts comerços de rendir-se al turisme, seguint la implacable llei de l’oferta i la demanda. Però aquest necessari visitant (l’enorme oferta de negocis i serveis de la ciutat seria inviable si apuntés només al barceloní) ha determinat tant la fisonomia d’alguns carrers de Ciutat Vella que l’eventual deserció turística per la Covid-19 amenaça de mort molts establiments. Experts de diversos àmbits i residents qüestionen el model econòmic del centre, en la mateixa mesura que veuen una oportunitat per reequilibrar-lo.