Un viatge en el temps per la Barcelona que va resistir a múltiples epidèmies

En els 20 anys que fa que Magda Arnedo és guia oficial de turisme poques vegades havia fet una ruta per a grups en què se sentís tan implicada. Per a la directora deConèixerBCN, mostrarles empremtes que les múltiples epidèmies han deixat a la ciutat al llarg de 2.000 anyshavent de portar mascareta per la Covid-19 i recordant els relats sobre la mort dels seus besavis per l’anomenada grip espanyola té un impacte emocional que es contagia. Aquesta és la primera entrega d’una sèrie d’articles basats en l’itinerari cultural titulat'La Barcelona de les epidèmies: una història de lluita i superació', que visita llocs emblemàtics en la història de la salut pública de la ciutat. Des de la pesta negra del segle XIV fins a l’últim brot de còlera (1979) i el flagell de la sida, passant per la lepra, la tuberculosi, la febre tifoide, la verola i la febre groga, cada capítol és un recordatori de la vulnerabilitat i la resiliència humanes. L’única erradicada Actualment, de les 65 malalties infeccioses ressenyades per l’anuari epidemiològic de la Unió Europeanomés una, la verola, es considera erradicada. Segons l’OMS, actualment una quarta part de la població mundial té el bacteri de la tuberculosi en estat latent i només el 2018 1,5 milions de persones van morir per aquesta afecció, que malgrat tot té cura. Durant el mateix any, 405.000 persones van morir per la malària. Avui, 38 milions viuen amb el virus del VIH. La immensa majoria de malalts i víctimes viuen en països empobrits. Tot just iniciar la rutaepidèmica a la cantonada de la ronda de Sant Antoni amb el carrer de Sant Antoni Abat (que era el principal portal d’entrada a la Barcelona medieval i on els monjos detectaven i aïllaven els viatgers malalts), Arnedo exposa la filosofia que guiarà el trajecte: «Tot i que sembli un tema dur i difícil en aquests moments, volem oferir una mirada optimista –explica–. Hi ha hagut epidèmies en condicions molt més difícils que les que tenim avui dia i tot i així sempre hem tirat endavant». Traslladar-se en el temps «El nostre objectiu és que la gent es traslladi en el temps i vegi que aquestes situacions han aportat canvis d’hàbits i millores a la societat –afegeix Lidia Santiago, que amb Marga Arnedo, la seva germana Clara i Míriam Jové són les quatre conductores d’aquests itineraris. Si comparem entre abans i ara, el balanç és superpositiu». En grup amb auriculars Les estrictes mesures de prevenció per la pandèmia de la Covid-19 obliguen a no superar les 10 persones per grup, utilitzar auriculars nous i portar els receptors d’àudio en una bosseta de plàstic, així com mantenir la distància de seguretat durant l’hora i mitja llarga de trajecte pels carrers del barri del Raval i el Gòtic. La ruta acaba al passeig de Colom, símbol de la ciutat portuària i una altra de les principals vies d’entrada de malalties. Les guies aporten documentació profusa sobre les condicions de vida com a caldo de cultiu d’epidèmies. «El 1860 al Raval hi havia 242 fabricants, la major part del sector tèxtil. Entre finals del segle XVII i fins a la demolició de les muralles per construir l’Eixample, la població de Barcelona es va multiplicar no per dos, ni per cinc, ¡sinó per 17!», diu Arnedo durant una parada a la plaça del Pedró. En aquest mateix punt hi ha la capella de Sant Llàtzer, un vestigi de l’Hospital dels Masells, que des de finalitats del segle XII fins al 1906 va atendre malalts de lepra. Els estralls de la tuberculosi A la ciutat superpoblada, exhausta, bruta i malnodrida del segle XIX i part del XX, la tuberculosi feia estralls. Alhora, les epidèmies recurrents crearien moviments mèdics com l’higienisme, que reivindicava la demolició de les muralles, i projectes urbanístics com el Pla Cerdà, que millorarien la salut dels barcelonins i canviarien la faç de la ciutat. Precisament, una altra de les parades de la ruta és el dispensari antituberculós del Raval, construït el 1933 per l’arquitecte Josep Lluís Sert, i avui seu del CAP Raval Nord. Una de les revelacions de la ruta és que, malgrat els avenços tecnocientífics, la reacció a una nova pandèmia no ha variat gaire: detecció precoç, aïllament i quarantena per trencar la cadena de contagi. També són propis de les pandèmies els missatges contradictoris: «Les disputes incongruents dels metges més d’una vegada han devastat províncies senceres», escrivia el 1815 el metge Ramon Merlí i Freixes, vocal de la Junta Superior de Sanitat. Cadascuna de les quatre guies té el seu estil i conclou l’itinerari de manera personal. Arnedo acaba llegint un fragment de ‘La pesta’ d’Albert Camus: «La plaga no està feta a la mesura de l’home i per tant ens diem que la plaga és irreal, que és un malson que passarà. Però no sempre passa i, de malson en malson, són els homes els que passen». Lidia Santiago, en canvi, aposta per obrir el debat amb els participants. D’arguments no en falten: «Una de les coses ressenyables –diu—és que la de coronavirus és la primera pandèmia que s’ha viscut sense grans manifestacions, disturbis ni militars posant ordre als carrers». En comparació amb el passat, els barcelonins s’han confinat amb relativa docilitat, en un nou capítol d’equilibri entre els valors de seguretat i llibertat. La pròxima ruta està prevista per al 7 d’agost, tot i que també poden fer-se per encàrrec. Demà, el segon capítol de la sèrie se centrarà en la mare de totes les epidèmies: la pesta.

Un viatge en el temps per la Barcelona que va resistir a múltiples epidèmies

Una ruta cultural segueix les empremtes de la lepra, el còlera, la tuberculosi i altres malalties a la ciutat

En plena pandèmia de la Covid-19, les guies ofereixen una mirada «optimista» i un relat «de lluita i superació»

El més llegit