Més que un club (de petanca)

Les coses, per sort, no sempre són el que semblen. No almenys a Sant Roc, barri de Badalona amb més població gitana que dona nom a la festa major més antiga de Barcelona. Paradoxal, perquè Sant Roc, que diria Javier Pérez Andújar, forma part d’aquesta Barcelona que no arribaria mai fins a Barcelona. Les coses no sempre són el que semblen perquè al carrer de Covadonga sense número, en aquesta zona grisa del Barcelonès on es confonen els confins de Badalona, Sant Adrià i Santa Coloma, una infinitat d’històries s’oculten després de les fines barres metàl·liques que protegeixen un parell de taules amb quatre homes jugant al dòmino i un pati de ciment que precedeixen una sala amb quadros i trofeus. A la seva entrada, un rètol: Sport San Roque. Benvinguts al club de petanca del barri, dret des del 1975. Tot el que passa a Sant Roc passa pel seu club de petanca. Ho afirma Manuel Cortés (Tobarra, Albacete, 1953), més conegut com el tío Manuel, gitano reconegut, representant d’una de les famílies més nombroses de Sant Roc i responsable del club Sport San Roque. Cortés, jugador de petanca des de jove i sempre venedor ambulant, porta al barri des del 1965, ha viscut tot el que es pot viure allà i a poc a poc, acompanyat de veïns i amics, ha fet de la petanca l’epicentre des d’on el barri es llepa les seves pròpies ferides. L’esport és el paraigua de Sant Roc per protegir-se dels conflictes que li han anat caient de tot tipus, des de baralles fins a drogues. Dues associacions per mediar en disputes Ocorre a través de dues associacions, impulsades per Cortés, amb seu, per descomptat, al club de petanca: una associació intercultural i l’Associació Tío Manuel. A través de totes dues, Cortés, amb qui els mateixos veïns contacten, media en confrontacions o disputes al barri abans que arribin a més. L’associació intercultural es va crear l’any 2000, quan a Sant Roc hi havia baralles diàriament. «Vam llegir en premsa que unes 3.000; vam agafar dos responsables de cada comunitat d’immigrants i en un any les baralles van baixar a 185», explica Cortés. Amb l’associació que porta el seu nom, que ja en els 80 els va servir per exiliar l’heroïna del barri, resol controvèrsies al si de la comunitat gitana. En posa un exemple concret: dues famílies que s’havien enfrontat a trets per veure quina es quedava amb una nena de 10 anys, si la de la seva mare o la de la seva àvia, que l’havia acollit després que el pare el fiquessin a la presó. «Quan em van trucar, els vaig dir que poséssim una família a cada costat i la nena al mig, i que ella decidís. Després de 15 minuts pensant-ho, se’n va anar plorant cap a la seva àvia». Un planter per treure els nanos del carrer La petanca també és a Sant Roc, un dels barris catalans amb més índex d’absentisme escolar, una eina per treure els nois del carrer. Cortés els fitxa joves i, quan aprenen, els porta a un altre club més professional, on només els posa una condició: acceptar que els busqui feina. El problema, apunta Cortés, «és que surten de l’escola amb 16 anys i no estudien. ¿Què fas amb ells? Aquí els fem confiança, aprenen valors i ja no els tens al carrer». Hi ha altres Barcelones fora de Barcelona, en les quals sobreviuen també més que clubs al marge de la gran ciutat. Club Sport San Roque Adreça: C/ Covadonga, s/n (Badalona).

Més que un club (de petanca)

L'Sport San Roque, a Badalona, és l'epicentre gitano des d'on el barri es llepa les seves pròpies ferides

El més llegit