L’acord aconseguit fa dos mesos entre el sector de la restauració i l’Ajuntament de Barcelona per ampliar o guanyar terrasses en els establiments a fi de compensar les retallades d’aforament per la pandèmia va ser rebut com un salvavides per a milers de negocis en perill a la ciutat. Però les setmanes passen i la impossibilitat de resoldre les sol·licituds en 15 dies, com es va dir primer, i la complexitat d’accelerar-les amb un dispositiu especial amb 70 persones, com passa ara, està donant pas a l’angoixa en els més de 2.000 procediments pendents de resposta. També a l’enuig dels afectats a Ciutat Vella, on l’ajuntament està denegant quatre de cada cinc peticions. Un panorama que ha propiciat certa anarquia en alguns barris, on hi ha empresaris que s’arrisquen a afegir taules a falta de l’autorització municipal, veient-se sense quasi ingressos.

El sector, amb uns 9.300 bars i restaurants a la capital catalana, i més de 5.500 terrasses ordinàries, va respondre massivament al generós pla municipal de finals de maig. Segons un primer balanç presentat pel municipi a principis de juliol, dos terços de les peticions eren d’ampliació, i la resta d’instal·lació de noves terrasses. Per permetre aquestes mesures excepcionals, el consistori oferia essencialment espai guanyat a la calçada (en el 60% de casos), eliminant carrils de cotxes o aparcaments. Posteriorment, fins i tot va segellar que aquesta ampliació sigui vigent fins a finals del 2021, vist que els efectes econòmics del coronavirus seran de llarg recorregut.

Però l’allau de peticions sembla haver desbordat els serveis tècnics, vist que les peticionis ronden ja les 5.800, de les quals unes 1.600 s’han descartat per defectes inicials, tot i que alguns poden ser esmenables, apunta la tinenta d’alcalde d’Urbanisme, Janet Sanz.

De la resta, una mica menys de la meitat estan resoltes (les xifres avancen diàriament), amb més del 30% de denegacions. No obstant, bona part d’aquestes negatives afecten el centre de la ciutat, on representen fins ara el 77% de les seves sol·licituds. El consistori detalla que de 302 demandes se n’han acceptat només 70 (en zones singulars amb espai disponible i sense restriccions per sorolls). Molt a prop d’aquests percentatges se situa Gràcia, amb una trama similar de carrers estrets, per als vianants i densos.

Segons expliquen diversos restauradors consultats a Ciutat Vella, els arguments de l’ajuntament solen al·ludir a la gran concentració de visitants, que no permet una ocupació més gran de la via pública. Fonts municipals detallen que les taules i cadires ja arriben al 15% de l’espai en un districte petit que representa només el 4% de Barcelona. L’àrea «disponible per a aquestes concessions extraordinàries és reduïda i per sota de la resta de la ciutat», addueixen. Al·leguen que hi ha una gran densitat de població, «incrementada per la intensitat de visitants que rep el districte».

Situació d’emergència econòmica

No obstant, el director del Gremi de Restauració, Roger Pallarols, recorda que la Covid ha deixat orfe de turistes el centre de la ciutat, per la qual cosa és una de les zones més afectades econòmicament. De fet, molts dels seus carrers són ara gairebé buits. Afegeix que tot i que les ampliacions s’hagin prorrogat és necessari que s’activin amb urgència perquè molts negocis estan «en risc de tancament». Amb l’interior limitat en aforament i la por de la població a entrar, les terrasses són la seva única sortida. «Demanem que es reconsiderin, a més d’accelerar el procés d’autorització», afegeix.

Sanz és conscient de la difícil situació que viu el sector i emfatitza que l’ajuntament està intentant ser flexible a tota la ciutat, denegant en primer lloc les que ocuparien carrils de servei (bus o bici), seguides pels casos que es menjarien espai per als vianants, o en rambles i places. Calcula que la ciutat guanyarà unes 1.500 terrasses, la major part a la calçada, i que moltes seran definitives després del període de pròrroga. 

Recorrent els seus barris, la casuística és variada. En carrers com Verdaguer i Callís, els seus tres operadors (sense terrassa) van presentar un projecte temporal, rebutjat ja, es queixen. A la plaça de Sant Josep Oriol també van sincronitzar criteris en va. En l’entorn de Santa Maria del Mar i fins i tot a la Rambla (buida) han corregut la mateixa sort.