La veu a la llunyania i deixa la pilota i els seus amics abandonats al mig de la plaça per córrer a abraçar-la i a preguntar-li quan comença el casal. Mirta Manzetti, presidenta de l’associació sociocultural La Indomable, somriu sota la mascareta. L’escena passa a Ciutat Meridiana, on la Mirta va ser la primera, fa ja diversos anys, a observar la necessitat d’organitzar casals també a l’agost, precisament quan els nens amb família que no marxaven de vacances més ho necessiten per falta d’alternatives. Si aquesta il·lusió (i necessitat) de l’aire que es respira als casals existia abans que a ningú li passés pel cap que un virus desconegut ens tingués mesos tancats a casa, sense escola ni amics, aquest any s’ha desbordat. La ganes dels nens de relacionar-se amb els seus iguals estan més presents que mai en un context d’una complexitat sense precedents no només a Ciutat Meridiana. A tota la ciutat; a tot el país. Una complexitat que inclou des de les reticències de no poques famílies a apuntar els seus fills als casals per por d’un possible rebrot a la impossibilitat de fer-ho per problemes econòmics a l’haver-se quedat sense ingressos. Davant d’aquesta nova situació, i perquè cap nen es quedi sense estiu, molts barris s’han organitzat per oferir activitats gratuïtes al carrer, que se sumen a l’ampliació de l’oferta dels ajuntaments (a Barcelona, amb diverses propostes emmarcades en els plans de barri en marxa).