El moment és «difícil». També «inèdit». En paraules de Jaume Collboni, primer tinent d’alcalde de Barcelona. Es tracta del turisme, un fenomen tan problemàtic per l’excés en l’època pre-Covid com problemàtic per defecte en l’actual etapa post-Covid. Els visitants han desaparegut de la ciutat: dels 450 hotels de Barcelona només n’hi ha oberts una quarantena, i l’ocupació d’aquests és del 10%. Una misèria per a un sector, el turístic, que anualment genera 15.000 milions d’euros a Barcelona i que preveu una caiguda, el 2020, del 60%, cosa que significa entre 8.000 i 9.000 milions d’euros menys, una quantitat que triplica el pressupost de l’Ajuntament de Barcelona. Déu-n’hi-do.

Així que Turisme de Barcelona, el consorci publicoprivat dedicat a la promoció del turisme a la ciutat, s’ha conjurat per ressituar al mapa Barcelona com a destinació i, de passada, canviar les dinàmiques que havien portat els residents locals a contemplar els visitants forans més com un destorb que com una benedicció econòmica. Per a això compta amb un pla de promoció –de dos milions d’euros de pressupost–, i amb un mantra repetit fins a la sacietat: destinació de qualitat i sostenible, dos conceptes llargament reivindicats i ara convertits en objectiu. N’hi ha un tercer, fruit dels imperatius de la Covid-19: destinació segura.

Controlar el relat

«Amb aquest pla no només expliquem Barcelona com una destinació madura, coneguda i reconeguda a tot el món, sinó que, a més, expliquem que Barcelona és una destinació turística segura, de qualitat i sostenible», segons el parer de Collboni.  De fet, es tracta de tornar a fer promoció, una cosa que a la ciutat portava temps en l’oblit, per controlar el relat i escollir el perfil del visitant, que Turisme de Barcelona estima «respectuós amb la ciutat, la seva idiosincràsia i els seus costums», segons Marian Muro, directora del consorci. I també un visitant que doni retorn econòmic i deixi diners. Per això, les campanyes pensades per al públic del sud-est asiàtic i el xinès i l’americà.

Els primers seran, previsiblement, els que abans començaran a moure’s, i són a més un públic de «gran valor afegit, que valora la cultura, la gastronomia i que deixa una gran despesa a la ciutat», assegura Muro. Una cosa semblant al que ocorre amb els turistes americans: un 11,7% de la quota de mercat amb un dispendi per càpita de 92 euros diaris, una quantitat superior a la mitjana. Per això, els acords que s’estan preparant amb la companyia aèria American Airlines i Virtuoso, la xarxa d’agències de viatge de luxe.  

Rebrots de la pandèmia  

Però aquestes campanyes no seran immediates, sinó que s’emprendran més endavant, a partir d’octubre o novembre, no en va el pla s’estructura en quatre fases ordenades cronològicament i 44 accions (21 de dirigides al turisme urbà i 23, al de congressos) que s’aniran desplegant a mesura que els mercats es vagin obrint i les connexions aèries es restableixin, i que depenen d’un condicionant incontrolable: els possibles rebrots de la pandèmia. De manera que es començarà aquesta mateixa setmana amb el públic de proximitat i s’acabarà amb l’internacional, durant el 2021.

La primera acció va dirigida a recuperar la confiança del consum local. Porta per nom Viu Barcelona i es materialitza amb el que s’ha batejat com Marketplace, una plataforma que recull ofertes i propostes pensades per als residents de Barcelona i l’àrea metropolitana accessible des de les pàgines Visit Barcelona i Barcelona mai s’atura, i l’aplicació CityTrips.

«Missatge inspirador» 

La segona fase està pensada per al públic nacional i el francès (el quart després d’espanyols, nord-americans i anglesos), els visitants que poden accedir a la ciutat per via terrestre. Es posarà en marxa al juliol i a més d’aliances amb altres ciutats europees i Vueling; i Turisme de Sevilla i Renfe (Barcelona, com a porta d’entrada a través de l’AVE), comptarà amb una potent campanya de comunicació de la qual res s’explica més allà que tindrà «un missatge inspiracional, emotiu, autèntic, impactant i creatiu», afirma Muro.  La tercera fase arrencarà a finals d’agost i tindrà per objectiu la resta de mercat europeu (41% de la quota de mercat, espanyols al marge) i alguna destinació del sud-est asiàtic per rebre públic xinès al febrer aprofitant el seu Any Nou. Després vindrà la resta de públic internacional.

No serà fàcil, però, segons el parer de Collboni: «Tenim la capacitat, el coneixement, l’experiència , la indústria i la determinació per liderar el turisme urbà global del futur com una destinació de qualitat, sostenible i segura».