Nou Barris és, juntament amb Horta-Guinardó, el districte més castigat per la pandèmia de Covid-19. Cinc barris del districte figuren entre els més afectats de la ciutat i només dos han tingut un nivell d’afectacions inferior a la mitjana de Barcelona. De manera que, segons la Coordinadora d’Associacions de Veïns i Entitats de Nou Barris, «una vegada més s’ha constatat que la salut té més a veure amb el codi postal que amb el codi genètic. Que les rendes baixes, les condicions laborals i de vivenda i la falta dels serveis públics afecten negativament la salut». Per això «exigeixen» a les administracions «un pla de xoc contra tots els impactes de la pandèmia». L’entitat afirma que no demana «cap privilegi», ja que és conscient que Nou Barris no és l’única zona que pateix, però apunta que té «el dret a exigir que la injustícia no es perpetuï».
La coordinadora recorda que la malaltia i la mort són només part del drama viscut durant la pandèmia. I afirma que la gravetat de la situació ha anat més enllà amb escoles tancades, amb grans carències a les residències de gent gran i amb evidents problemes de vivenda (moltes d’inadequades per a un confinament).
Velles i noves carències
«Ha aflorat la nova i la vella pobresa», asseguren. Una situació que fa més vigent que mai el vell lema: «No és pobresa, és injustícia». I una situació que evidencia que durant la pandèmia «la principal força» del barri ha sigut «la solidaritat» expressada de moltes maneres, des del recolzament individual fins a la feina de les xarxes solidàries, que han intentat arribar allà on els serveis públics no arribaven. «Una feina molt difícil en un moment en què molts centres d’atenció sanitària i social estaven tancats o treballaven a mig gas».
És per tot això que la coordinadora demana «revertir la situació» i reclama «l’obertura de tots els centres públics a ple rendiment». Això significa que els CAPs no mantinguin un horari limitat «amb l’excusa de l’estiu» i que la reobertura de les escoles tingui en compte «la situació social i familiar dels nens i nenes» del barri. Els serveis socials, amb recursos per «cobrir les velles i noves carències», i mesures per fer front al problema de la vivenda són altres de les reivindicacions. D’aquí l’exigència d’un pla de xoc.