A Albert Garcia Espuche, el Howard Carter  dels arxius documentals, historiador d’inesgotable paciència a l’hora de reconstruir el passat local de Barcelona anterior al segle XIX, li ha sortit un llibre de 5,4 quilos de pes quan ha volgut realitzar la més gran i ‘més-completa-impossible’ anatomia del carrer de Montcada. És, paradoxes de la vida, un llibre monumental que el que en realitat fa és baixar del pedestal el carrer de Montcada. Ni va ser el carrer dels palaus de la ciutat ni va ser tampoc la llar de la crema social medieval i moderna, llegendes totes dues, sembla, indelebles en el relat col·lectiu dels barcelonins. Tampoc va ser un carrer nascut en paga de l’ajuda que un tal Guillem Ramon de Montcada li va prestar a Ramon Berenguer IV per conquerir Tortosa. Fins i tot el seu aspecte actual («un parc temàtic de palaus medievals», segons lamenta l’autor) no és més que una operació de cirurgia estètica duta a terme pel catalanisme durant el segle XX per a, en paraula de Josep Puig i Cadafalch, «millorar el passat». Però, una vegada fora del pedestal, és sens dubte un carrer apassionant des de la perspectiva de la historiografia professional. Els 5,4 quilos de ‘La gent del carrer Montcada’, presentats aquest dilluns per Garcia Espuche, són una plusmarca documental molt difícil de superar.