Tastos de vins a la xarxa

Descartes va dir que el costum és una segona naturalesa. Va encertar si pensem que en pocs dies de tancada hem recuperat molts hàbits que semblaven oblidats per sempre. La solitud i els desplaçaments en curt han tornat a donar vida a normes que havien quedat arraconades. Per exemple, la compra per catàleg ha sigut una tendència que va tenir la seva màxima esplendor en la dècada dels 60. A França l’arribada del llibre que contenia totes les novetats de La Redoute era un esdeveniment social, als pobles i ciutats de província que no tenien a mà els magatzems de París. D’aquí a canviar el paper per internet hi va un pas. Entrar a la web per aprendre de vins i disfrutar a casa és una realitat que ha arribat per quedar-se. El que no sabem és en quina proporció ho farà. Les grans botigues de venda de vi ‘online’ Vinissimus i Decántalo han doblat els seus ingressos en aquests tres mesos. Sobre els de menor dimensió no se sap exactament el percentatge. Ha de ser superior entenent que és més fàcil triplicar un petit volum que un que ronda entre els quatre i sis milions d’euros anuals. L’aproximació a la copa mitjançant les xarxes socials ha tingut el seu punt fort en les classes de tast a què s’han sumat una bona part de cellers, bloguers i periodistes independents. Exemples: Martín Códax ha guanyat quota de mercat i Kirios, una firma de Ribera de Duero, ha establert un curs ‘online’ exitós d’agricultura ecològica, amb documents escrits i vídeos que ens permet entendre que és l’ecologia a la vinya. Si crèiem que sobre aquest món ho sabíem tot, cal confirmar-ho veient els vídeos d’Eva Plazas, l’enòloga de Vilarnau. Així, un de tan senzill com ensenyar-nos a destapar un cava. Simplicitat que enclou sorpreses: ¿saben el nombre de voltes que cal fer a la nansa de filferro que subjecta el suro? Exactament sis. O la mala pràctica de treure el morrió, abandonant l’ampolla per anar a buscar un drap, resant perquè, mentrestant, el tap no surti disparat. És el mal sistema que no tornarem a repetir, si veiem com deixant el morrió sobre el suro guanyem uns punts de recolzament perfectes per impedir que ens rellisqui la mà. Del soroll que farà l’ampolla a l’obrir-se suaument, Eva també planteja la seva teoria: «És un esclat d’alegria compartida, el sospir d’un home i una dona enamorats». Vilarnau ofereix des de fa anys un Club de Coupage Privé en el qual els socis poden comprar cava amb etiquetatge especial. Una cosa dels vuitanta, d’accés telefònic. A partir del club telefònic ha sigut fàcil passar a la venda ‘online’, respectant sempre el criteri de no fer la competència a les botigues especialitzades. A Catalunya n’hi ha moltes, però a la resta d’Espanya el cava és l’excepció, per la qual cosa resulta imprescindible una via personal d’enllaç amb l’aficionat. Un enfocament diferent La família Torelló enfoca el tema des d’una perspectiva diferent, el suport als establiments de referència als quals se sumen accions concretes a internet, coincidint amb presentacions i tastos que es pengen a la xarxa. Com que Torelló és a Gelida, es troba dins de l’àrea sanitària que poden visitar els soferts confinats barcelonins per tastar vi in situ. Un bon sistema. El president de la patronal Institut del Cava, Damià Deàs, uneix intel·ligència creativa, rigor científic i saviesa enològica. Capaç de muntar una agradable ‘arrière-boutique’ a la rebotiga d’Adolfo Domínguez, refugi hedonista de feliç record, ara fa realitat l’impensable en els nostres temps, un acord entre les patronals del sector. N’hi ha més, per fi es zonifica el cava, perquè no és el mateix un d’Almendralejo que un d’Espiells. Paral·lelament ha aconseguit l’impossible, una diferenciació de pagaments. «En aquestes dues potes ens hem de recolzar potenciant el sector a partir de la segmentació de qualitat d’una piràmide que té el seu punt culminant als vins de Paratge». Últim esforç, l’Institut està proveint d’enllaços de botiga a tot el conjunt, cobrint el dèficit perquè ningú quedi endarrerit en els nous temps. Una cosa indispensable si es repassen dades del que han venut els detallistes en els dies del còlera. Nouvinguda a la venda ‘online’, Merche Dalmau, farmacèutica propietària del Celler Clos Galena, ha aconseguit un rècord mundial. Va ser la primera dona en cent anys a col·locar un Priorat en el sopar d’entrega dels Nobel el 2017. Des d’aleshores l’èxit del seu Formiga de Vellut ha sigut fulgurant i s’ha exportat a 30 països. Malgrat el seu triomf, a Catalunya era poc conegut. Per això, comenta: «Em vaig proposar que pogués arribar a tots aquells que volguessin tastar-lo, perquè era un vi català difícil de trobar. Recentment vaig muntar la venda ‘online’ i ara qualsevol família pot tenir els Clos Galena al seu domicili en unes 24 hores». A més, adquirir-lo per aquest sistema té l’avantatge de no haver de portar la bossa de comprar. Poder portar les mans a les butxaques serà l’únic luxe que ens regali el virus.

Tastos de vins a la xarxa

La venda de vins 'online' s'ha duplicat durant les setmanes de tancada pel coronavirus

El més llegit