Lourdes López nota que, malgrat l’horror, aquests mesos els han servit per recuperar el barri quan, a l’obrir el balcó al matí, li arriba l’olor de cafè i torrades i no de «pipí». De vegades és necessari ser gràfica i la imatge no pot ser més reveladora.  «L’any passat per aquesta època resaves perquè plogués a bots i barrals; en canvi, aquesta primavera és la bomba. ¡Hem recuperat els nostres xiringuitos de tota la vida!», diu exultant la dona, ànima del teixit veïnal de la Barceloneta. Notar que els carrers els tornaven a pertànyer la fa trempar, però encara més veure com el barri ha aparcat les històriques picabaralles per afrontar junts, de costat, aquest tràngol. «Ha sigut meravellós. Tothom ha col·laborat. Tots. El territori l’hem defensat pam a pam, com sempre. La resposta de la República Independent de la Barceloneta ha sigut espectacular. Si jo he de lluitar una altra guerra invisible compto amb el meu barri», explica, plena d’orgull. «Posaves un missatge en el grup i en cinc minuts ja tenies 10 persones –prossegueix–; jo m’emociono i tot».