Els comerciants de l’avinguda de Gaudí acusen des de fa uns anys la pèrdua del comerç de proximitat. Malgrat la llei que limita els establiments de souvenirs en les proximitats de punts turístics a Barcelona com la Sagrada Família, ells han anat veient com continuava proliferant en el seu entorn l’obertura de basars que esquiven la llei obrint amb un altre tipus de llicències, per exemple, com a botigues d’esports. «Són comerços de conveniència –basars i petits supermercats de begudes–, orientats a turistes i no al veïnat, que empobreixen l’oferta de productes i serveis, i l’atractiu de la zona», diu Loreto Almirall, presidenta de l’eix comercial Gaudí Shopping.

La caiguda de la demanda a petites botigues de barri –amb l’auge de l’‘e-comerce’– i l’elevat preu dels lloguers ha provocat el deteriorament del teixit d’aquesta avinguda barcelonina que es reivindica com a nexe clau entre dos puntals del patrimoni modernista de la ciutat: la Sagrada Família i el recinte modernista de l’Hospital de Sant Pau. «L’Ajuntament hauria de mirar amb lupa el tipus d’establiments un a un i repassar les seves llicències. Tota la ciutat s’està omplint de comerços que no generen ganes de comprar i, sobretot, que descuiden les necessitats del client local, que hauria de ser la veritable essència d’una ciutat, on poder conviure veïns i visitants en un equilibri just per a tots dos», afegeix Almirall.

«Començant pels mateixos comerciants, hem de ser molt conscients del lloc on estan ubicats els nostres negocis i creure’ns el seu valor. L’avinguda de Gaudí connecta, en pocs minuts a peu, el monument més visitat de la ciutat, la basílica de la Sagrada Família, amb el recinte modernista de Sant Pau i la seva gran història com a hospital dels pobres i avui visita cultural clau de Barcelona. Hem de donar la categoria que es mereix a l’antic Hospital de Sant Pau», afirma. Loreto Almirall és la tercera generació al capdavant de l’ortopèdia que porta el seu nom, a l’avinguda de Gaudí.

            La possibilitat d’una entrada conjunta per visitar els dos monuments modernistes i coordinar descàrrega i recollida de visitants amb autocar dividides entre els dos permetria el descobriment a peu de l’avinguda pels turistes. La idea que els comerciants han llançat en alguna reunió, però, no ha arrelat en les parts protagonistes.

            Per això, l’avinguda es pot dir que viu a l’ombra del gran reclam turístic. Només sembla comportar el mal i no el principal benefici de la seva ubicació. «El preu dels lloguers i els impostos de terrassa són de zona turística. No obstant, els autocars de visitants de la Sagrada Família aparquen carrers més a baix de la basílica i, després de la visita, els turistes no passegen més enllà del temple, sobre l’avinguda», exposa Xavier Puiggròs, també tercera generació de forners, amb dos establiments sobre l’avinguda. «A més, paguem impostos de zona turística, però almenys a les nostres cafeteries, un cafè Illy amb llet fresca costa 1,45, també a la terrassa. ¿Quant et cobren pel mateix en una terrassa de la Rambla de Catalunya?», qüestiona Puiggròs.

Seccionada en 4 trams

            I, almenys a la rambla de Catalunya, com també a la del Poblenou, els transeünts poden realitzar tot el passeig de nord a sud de la via en línia recta, cosa que a l’avinguda de Gaudí no passa. Són quatre trams que s’han d’esquivar apartant-se cap a un costat per creuar pels semàfors dels carrers adjacents. I els comerciants de l’eix Gaudí consideren que una remodelació urbanística per poder transitar-la a peu en línia recta beneficiaria.

            Des del 2016, el comerç reclama al consistori una millora urbanística, transforma el carrer en una avinguda modernista, fer-la més còmoda als veïns, als barcelonins i als visitants, «pel lloc on es troba, és una finestra a l’exterior; hauríem de cuidar-la més, convertir-la en una avinguda modernista, moderna, pràctica i còmoda per a tothom, per visitar, passejar i comprar», apunta la presidenta de l’associació, que es va crear el 1984 i que avui aglutina 95 comerciants. Fan molta pinya, ideen iniciatives conjuntes amb el recinte modernista de Sant Pau, el promocionen als comerços amb entrades de 2x1, organitzen activitats culturals i dos mercats amb els seus productes a l’exterior, a la primavera i la tardor. I comparteixen un grup a WhatsApp de seguretat per alertar-se i avisar la policia quan algun descobreix algun lladre. «La prioritat ara és salvar la vida dels nostres petits comerços», conclou Loreto Almirall.

L’altra gran joia modernista

També l’antic Hospital de la Santa Creu i Sant Pau, avui una de les visites més recomanables del modernisme barceloní, va teixint barri i comunitat. Un exemple és el seu programa d’Amics del Recinte Modernista, que permet als veïns dels barris de la Sagrada Família, el Guinardó, el Baix Guinardó i el Camp de l’Arpa accedir gratuïtament a les seves instal·lacions al llarg de l’any, tenir descomptes i participar en activitats. La bellesa arquitectònica del recinte modernista, obra de l’arquitecte Lluís Domènech i Montaner, rep uns 300.000 visitants cada any, i a les seves sales i auditoris tenen lloc congressos, conferències i reunions. Alguns dels seus pavellons, a més, acullen la seu d’organitzacions com el Banc Farmacèutic, el Barcelona Health Hub i la Fundació Lluís Domènech i Montaner. També acull curses atlètiques obertes a tota la ciutadania. La més veterana és la batejada com a Cursa Científica, organitzada pel Servei de Cardiologia de l’Hospital de Sant Pau, per conscienciar la població sobre la necessitat de fer exercici. Amb tot això, el recinte modernista s’erigeix com un pol d’atracció de visitants, tant turistes com assistents a esdeveniments i treballadors d’entitats, que visiten cafeteries, restaurants i botigues de l’avinguda que s’obre pas com a pont entre dues joies del modernisme barceloní.