La resposta al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) s’ha fet esperar, però ha sigut contundent. L’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, ha defensat davant la jutge degana de Barcelona, Mercè Caso, la feina dels serveis municipals en procediments de desnonament i, en concret, la tasca que fa el Servei d’Intervenció i Mediació davant de Situacions de Pèrdua d’Habitatge i Ocupacions (SIPHO). Colau ha compartit a Twitter la seva resposta a la missiva del tribunal, que va rebre fa unes quantes setmanes, en la qual insta el govern municipal a no obstaculitzar l’execució de resolucions judicials.
L’alcaldessa ha criticat l’augment dels desnonaments amb data oberta, que han passat de vuit durant tot el 2017 a 55 el 2018, i el «desplegament excessiu» d’unitats antiavalots dels Mossos d’Esquadra, cosa que ha dificultat la feina del servei municipal de mediació i acompanyament del SIPHO, creat el 2015, poc després de l’entrada dels comuns a l’alcaldia.
Per evitar els desnonaments, continua la carta, l’Ajuntament de Barcelona utilitzarà «totes les eines» al seu abast. I enumera: l’ampliació del parc públic de vivenda, la creació d’allotjaments temporals com els APROP, els ajuts al pagament del lloguer i la captació de vivendes privades per a un lloguer assequible. «Mentre aquesta situació d’emergència habitacional continuï afectant persones en greu situació de vulnerabilitat, com a alcaldessa continuaré defensant la necessitat i l’encomiable tasca que fan els equips municipals de prevenció i acompanyament de les famílies en risc de perdre la seva vivenda», rebla Colau en la seva missiva, amb data dimarts, 25 de febrer.
Més de 1.000 cartes a grans propietaris
No és l’única carta que ha sortit de la plaça de Sant Jaume en aquest sentit. L’Ajuntament de Barcelona ha enviat unes 1.000 cartes a grans propietaris, sobretot fons d’inversió. En aquestes cartes recorda que el decret llei de mesures urgents per millorar l’accés a la vivenda estableix un lloguer social obligatori de fins a set anys per a les famílies que acreditin la seva vulnerabilitat en el supòsit que se’ls acabi el contracte de lloguer, però també si han ocupat aquesta vivenda i hi han viscut des d’almenys sis mesos abans de l’aprovació de la llei, el mes de desembre passat. «Hem anat identificant el casos en què es donen les circumstàncies [perquè es puguin acollir a aquest lloguer social obligatori] i hem començat a enviar les cartes», ha explicat la regidora de vivenda, Lucía Martín, que també ha recordat que les sancions per incomplir aquest punt de la llei poden ascendir a 90.000 euros.
La regidora de vivenda, en roda de premsa, ha afegit aquest matí que aquest servei municipal ha permès acompanyar durant els últims quatre anys 10.128 famílies en situació de vulnerabilitat en processos de desnonaments. «Aquest any, més de 6.400 persones van ser acompanyades per aquesta unitat. El 30% són menors», ha destacat la regidora, que ha destacat la importància d’un recurs municipal «que abans no tenien» aquestes persones vulnerables. «El decret està vigent i el farem complir», ha afegit.
Martín ha qualificat d’«absolut despropòsit» que des d’òrgans judicials es qüestionin serveis de mediació i acompanyament com el SIPHO, però «no diguin res» de pràctiques com «els desnonaments en obert i els dispositius policials desproporcionats». «No entenem com aquests dos punts es posen en qüestió i revisió», ha remarcat la regidora, que entén que la relació entre el consistori i els jutges no hauria d’haver canviat amb l’aprovació d’un decret que «persegueix aprofundir en la corresponsabilitat dels grans propietaris». El que sí que ha canviat, a pitjor, és la situació de moltes famílies vulnerables que ara se senten «més indefenses» amb els desallotjaments en obert, ha insistit.
El cas del Bloc Llavors
L’ajuntament ha recollit informació sobre la situació de les famílies desnonades del conegut com a Bloc Llavors, situat al carrer de Lleida, al districte de Sants-Montjuïc. «Hem detectat sis unitats de convivència objecte de rebre ajuda en forma de lloguer social i, com que no s’ha fet [per part de la propietat], en els pròxims dies podrem presentar expedients sancionadors», ha explicat Martín, que assegura que el consistori utilitzarà tota «la capacitat sancionadora» que li atorga la llei per aconseguir ofertes de lloguer social.