Esperança i tranquil·litat són dues de les paraules més repetides en els grups de defensa de la vivenda durant les últimes 24 hores. Dues paraules que descriuen el sentiment que queda després de l’eufòria desencadenada divendres a la tarda. Una eufòria provocada per la suspensió als jutjats del desnonament de les sis famílies que viuen en el conegut com Bloc Llavors, al Poble Sec, referent de resistència. La jutge, en aplicació del novíssim decret 17/2019, que reconeix els drets de les famílies vulnerables que viuen en precari a vivendes de bancs, grans propietaris o fons d’inversió, no només parava el macrodesnonament previst per a demà, sinó que recordava a la propietat, Vauras Investment, la seva obligació d’oferir un lloguer social a les famílies que hi habiten. «El cas del Bloc Llavors estableix precedent. Genera jurisprudència. El 90% dels casos que ens arriben al Sindicat de barri del Poble Sec són de famílies que ocupen pisos de grans fons; famílies que avui tenen més esperança, que veuen més a prop la possibilitat de regularitzar la seva situació; a ningú li agrada viure en precari», afirma la Sílvia, portaveu del sindicat.

Tot i que aquest és el més mediàtic perquè són sis famílies en un sol bloc (i per la tenacitat del veïnat, que ha resistit dos intents de desnonament acompanyats d’un gran desplegament policial), no és l’únic desallotjament del nou decret de la Generalitat per garantir el dret a la vivenda, que amplia la baralladíssima llei 24/2015 (fruit del treball incasable dels moviments per la vivenda). Per a aquest dilluns, a Ciutat Vella hi havia previstos 13 desnonaments més, vuit dels quals també han sigut suspesos als jutjats en una barreja de pressió veïnal i mediació municipal, tres d’aquests també en aplicació del nou decret.

«El cas de Llavors estableix un precedent molt molt molt important. A totes les assemblees tenim diversos casos que entren al decret, ja que en els últims anys la política d’alternativa habitacional que oferíem els moviments per la vivenda eren sempre en pisos propietat d’aquest tipus de fons», afirma Martí Cusó, membre de Resistim al Gòtic.