Fins a sis vegades se li ha preguntat. I sis vegades ha respost amb una claredat una mica esquerdada. Jaume Collboni ha convocat la premsa dissabte a la tarda després que Ada Colau hagi reiterat al matíAda Colau la seva intenció de presentar-se a la investidura per mantenir-se en el càrrec d’alcaldessa de Barcelona. El líder del PSC ha insistit en el karma de tota la campanya –la idea d’un govern "progressista, de servei a les persones i no subordinat al procés independentista"– i ha deixat gairebé clar que el seu recolzament a l’actual alcaldessa passa abans per un acord per liderar junts la ciutat durant els pròxims quatre anys. Votar-la sense pacte "no tindria sentit" i "res de xecs en blanc", ha dit. Ja estan negociant. Que comenci el ball.
El líder dels socialistes a Barcelona no ha volgut entrar al detall sobre les converses amb els comuns. Ha assegurat que és molt aviat per parlar de repartiment de responsabilitats, però a ningú se li escapa que regidories com les de Cultura, Promoció Econòmica o Seguretat es podrien decantar del costat del PSC en un eventual pacte. Un altre cantar és la relació personal entre Collboni i Colau, que, en un suposar lògic, haurien de liderar la ciutat com a alcaldessa i primer tinent d’alcalde. La ruptura de la coalició de govern que van mantenir aquest mandat, decidida per les bases de BComú després delrecolzament del PSOE al 155 a Catalunya, va deixar una mica tocat aquest vincle.
Encara és aviat
L’alcaldable socialista és conscient que en una setmana poden canviar molt les coses. Fins ara, des de les eleccions del 26 de maig, cada jugador ha basat la seva estratègia en els moviments de l’oponent. Per això, Collboni ha cuidat molt el llenguatge, tancant portes a mitges. "És molt aviat per dir que hi votarem en contra si abans no hi ha acord". És molt aviat, ¿però previsible? "Presentar-se a la investidura és condició necessària però no suficient per garantir la investidura i la governabilitat de la ciutat, i per rigor polític, i pensant en Barcelona no avalaríem aquesta opció". Així les coses, tot passa ara per la taula de diàleg entre socialistes i comuns. Però sense descartar cap escenari. Com que Maragall accepti partir-se l’alcaldia amb Colau; o que Valls desperti i demani alguna cosa a canvi dels seus vots; o qualsevol altra equació tan impensable com qualsevol vulgui imaginar.
El que sí que està descartat, o això sembla, és el tripartit que l’alcaldessa continua reclamant. Collboni l’ha resumit així: "No volem un govern que estigui més pendent de Waterloo que del que necessiten els veïns de Nou Barris".