'Acord Integral Interadministratiu per l’Abordatge de la Venda Ambulant no Autoritzada'. Aquest és el títol d’un document que, tot i que encara no ha sigut firmat oficialment, ha aconseguit acabar amb els retrets sobre la polèmica i difícil qüestió del 'top manta', al qual ha tingut accés EL PERIÓDICO. Tres pàgines d’actuacions concretes en què l’ajuntament es compromet a l’ús del mobiliari urbà, al recolzament social i al lideratge policial; per la seva banda, l’Estat i la Generalitat posen l’espatlla per desencallar els temes que són de la seva competència.
“Instal·larem jardineres i ampliarem l’espai dels xiringuitos a la zona del passeig de Colom per dissuadir que els manters s’instal·lin allà”, explica Álvaro Porro, el comissionat d’Economia Social, Desenvolupament Local i Consum. És la persona que ha pilotat aquesta taula de negociació en què s’han assegut des del responsable de Migracions de la Generalitat fins alscaps d’Interior i dels Mossos d’Esquadra a Barcelona, a més de la Guàrdia Civil, la Policia Nacional, el port, Renfe i TMB. La mesura d’utilitzar el mobiliari urbà s’inscriu en l’apartat d’‘actuacions no policials’. S’han adonat,per l’alerta terrorista, que aquesta mesura ha fet desaparèixer els manters de zones com, per exemple, el Portal de l’Àngel.
'Top manta', competència de la Guàrdia Urbana
L’altra resposta, la policial, també s’ha tancat amb acord de totes les policies competents. La idea és imitar el ‘cas plaça de Catalunya’ i estendre'l a tota la ciutat. La Guàrdia Urbana es compromet a liderar els operatius contra el 'top manta'. “Multant manters no aconseguirem res, perquè la majoria de les sancions no s’acaben cobrant i encara tenen més problemes per regularitzar la seva situació i aconseguir una feina; com fem mal és requisant material”,explica Porro. L’últim any s’han apoderat de més de 30.000 objectes falsificats.
L’ajuntament assumeix que la gestió policial és seva, fins a un cert punt. La Guàrdia Urbana desenvoluparà els operatius, però ho farà amb el recolzament dels Mossos si es considera que es pot alterar l’ordre públic. “No es tracta que quan hi hagi baralles contra els manters, els truquem i hagin de venir, si no que si creiem que hi haurà problemes d’ordre públic ja puguem comptar amb els efectius dels Mossos abans d’exercir-ho”,detalla l’ajuntament. Un acord que, segons fonts consultades, la policia catalana accepta perquè “recull les seves reivindicacions”.
Un altre tema està en els espais ferroviaris, estacions de Renfe o metro, pertanyents a TMB. En aquests llocs, qui haurà d’evitar que s’instal·lin manters són els vigilants de seguretat. Aquests guàrdies també s’han compromès a evitar el trasllat de mercaderia fora de Barcelona. És a dir, els manters que utilitzen el tren per anar a vendre a altres pobles.
La policia portuària també s’ha hagut d’anotar deures. Seran ells els responsables del 'top manta' a les seves zones d’actuació. ¿Hauran d’encarregar-se del passeig de Joan de Borbó, al costat del Port Vell? Aquesta resposta encara s’ha de contestar, perquè l’ajuntament i l’Autoritat Portuària encara han d’arribar a un acord sobre on és la frontera, el límit de fins on arriben les competències de cadascun. Segons l’ajuntament, han aconseguit un altre compromís.“Ens trobem que el port havia retallat les hores extra de la seva policia; ara han dit que ja no les restringiran”, assegura Porro.
Pla de xoc en naus i duanes
Els de Colau afirmen que actuar a l’espai públic no és suficient. En aquest document de treball, els Mossos, la Policia Nacional i la Guàrdia Civil es comprometen a elaborar un “pla de xoc” per “intervenir en la mercaderia i les xarxes d’importació i venda, tant en naus com en duanes”, segons es pot llegir en el text. I tot això, comptant amb la intervenció del fiscal especial de delictes econòmics.
Problema estructural
Sí que admeten que, des que el convergent Xavier Trias va deixar l’alcaldia fins avui, el nombre de manters ha augmentat. Llavors n’eren 400. “En alguns moments hi ha hagut 800 persones, però els habituals són 500”, afirma el comissionat. I ho explica per un augment del 40% d’immigrants sense papers en tan sols un any a Catalunya, segons dades que la secretaria de Migracions ha aportat en aquestes trobades. “Una part d’ells només troben en la manta la manera de guanyar-se la vida, perquè la llei d’estrangeria els dificulta la possibilitat treballar”.
De la manta a la llotja
A part de la resposta policial, el document planteja projectes per ajudar els manters a trobar una alternativa laboral. D’una banda, els paradistes dels mercats municipals, la mateixa Mercabarna i la Confraria de Pescadors de Barcelona constaten que els falten mans. “Són horaris molt esclaus i ningú vol fer aquestes feines”, afirma el també vocal de l’Institut Municipal de Mercats de Barcelona. I s’encén la bombeta. “Ajudarem que els manters puguin exercir aquestes tasques per regularitzar la seva situació amb un contracte de treball”, proposa Porro.
Per aconseguir-ho, Barcelona Activa vol crear els denominats Grups a Mesura, amb una trentena de persones. Allà es formaran i se’ls derivarà cap a llocs de treball on són necessaris. Primer, es provarà amb grups de manters que sí que tenen papers, però que no aconsegueixen trobar feina.
La intenció també és ampliar-lo als que no tenen papers. Però el problema sempre és el mateix: “Les empreses no poden esperar que els permisos del Govern tardin tant”. En aquest acord, l’Oficina d’Estrangeria s’ha compromès a “agilitar” els tràmits quan els expedients tinguin el segell de l’Ajuntament de Barcelona. Aquesta seria una via per aconseguir treure desenes de persones del 'top manta' i donar-los l’oportunitat de començar de zero.
Hi ha altres projectes que funcionen i que l’ajuntament es compromet a ampliar. Per exemple, els plans d’ocupació municipal, que l’any passat van suposar la contractació de 100 manters durant un any perquè obtinguessin permís de treball. “El 72% ja han trobat una altra feina i no han tornat a la manta”, afirma Porro. De l’altra, la cooperativa DiomCoop, de roba i serveis a tercers, que ha augmentat beneficis i que ara espera poder continuar creixent i donant feina sense dependre de subvencions.
A més, en l’acord consta la “possibilitat” de modificar la llei d’estrangeria per aconseguir que els permisos de treball es concedeixin amb llocs de 3 mesos en comptes d’un any. “Ens agradaria dir que hem acordat canviar la llei d’estrangeria, però això ja no depèn de nosaltres”, recalca Porro.