D’il·luminar la calçada, a les voreres. I, a més, que a les voreres no hi hagi zones fosques que suposin un risc d’emboscada per als vianants, sobretot per a les dones. Aquesta és la idea principal del pla d’il·luminació de gènere amb el qual Barcelona està obrint via i encenent els fanals nous, que ara són de llum blanca, en lloc de taronja, i més sostenibles, amb la tecnologia led, que permet llum més clara, més ben dirigida i més econòmica.
El canvi de model ja és perceptible a nombrosos carrers, com aquests (un exemple en cada districte, d’una llista facilitada pel departament municipal de Medi Ambient): passeig de Lluís Companys (Ciutat Vella), avinguda Mistral (Eixample), Foneria (Sants-Montjuïc), Berlín (les Corts), Ganduxer (Sarrià-Sant Gervasi), plaça de la Virreina (Gràcia), voltants del mercat d’Horta (Horta-Guinardó), Parc Central (Nou Barris), Olesa (Sant Andreu) i Marroc (Sant Martí).
Blanca i més ben dirigida
“La tecnologia led ens permet recuperar la llum blanca i també dirigir-la, amb la qual cosa, a més, evita la contaminació lluminosa”, explica Cristina Castell, directora d’Energia i Qualitat Ambiental, del departament de Medi Ambient i Serveis Urbans de l’Ajuntament de Barcelona. Castell, que encadena tres mandats municipals (amb diferents partits polítics a l’alcaldia) al capdavant de la il·luminació de la ciutat, confirma que no hi ha hagut desinversió en il·luminació, però sí un canvi d’enfocament. “Abans es prioritzava la llum a la calçada, ara, a més, a les voreres, però mantenint una il·luminació constant”, explica aquesta experta.
El canvi lluminós a la ciutat és complex i lent. No en va Barcelona té 146.000 punts de llum o fanals. La part mes important és, no obstant, el manteniment, que s’intenta compatibilitzar amb la substitució dels fanals antics per les noves leds amb la idea que l’any que ve el 20% dels llums incorporin aquesta tecnologia. “Això ens permet tornar a la llum blanca, que és la més semblant a la del sol. I al poder dirigir-la, aconseguim que tot el carrer aparegui igual d’il·luminat”, afegeix Castell.
“En aquest mandat estem actuant en més de 200 carrers amb la incorporació de 10.000 noves lluminàries amb tecnologia led i una inversió de 18 milions d’euros”, ha explicat a aquest diari Eloi Badia, regidor d’Aigua i Energia. “A més, integrem la mirada de gènere a totes les actuacions urbanístiques perquè es percebi més seguretat i s’evitin racons i zones fosques”.
Grups de dones
Aquesta mirada femenina en la il·luminació, que evita que les dones se sentin insegures als carrers sobretot quan tanquen els comerços i se n’apaguen els llums, es realitza amb una estratègia dissenyada pel departament municipal de Transversalitat de Gènere. “A través de les que denominem Marxes Exploratòries de Vida Quotidiana organitzem sortides amb grups de dones per diferents barris acompanyades de tècnics per avaluar com perceben l’entorn urbà. I els llums en són una part important. Si ens diuen que un carrer sembla fosc, n’analitzem la causa. Per exemple, al Bon Pastor els arbres restaven llum, i vam avisar a Parcs i Jardins perquè hi actuessin, i va millorar de seguida i amb un cost reduït”, explica Sonia Ruiz, responsable de Transversalitat de Gènere.
Si bé la il·luminació idònia pot ser el resultat d’una percepció subjectiva i molt personal, com passa amb la temperatura ideal en un espai de treball, la instal·lació dels nous fanals es realitza partint d’uns criteris objectius d’intensitat mesurable que a Barcelona és molt exigent. Lola Simón, enginyera de camins de SBS Simón i Blanc (SBS), empresa que projecta i dirigeix obres de reurbanització de diversos carrers de la ciutat, assegura que “els requisits que imposa l’Ajuntament de Barcelona quant a la il·luminació són molt estrictes, com en la resta d’elements”
No només es realitzen uns estudis lluminosos de les vies on s’actua, per certificar que la llum serà homogènia, sinó que també s’actua a posteriori. “L’ajuntament escolta les queixes dels veïns i alguna vegada hem hagut de rectificar alguna llum perquè molestava un veí”, explica Simón.