Divendres passat hi havia salts d’alegria a l’Ajuntament de Barcelona –també cares llargues i descontentament, que consti– després de l’aprovació del futur traçat del tramvia per la Diagonal. És un acord d’una concreció més aviat escassa, d’aquests que no comprometen a massa, però suficient com perquè els defensors de la cosa es donessin un tiberi després d’anys de batalla. Però aquesta no és l’única croada que el ferrocarril en superfície manté oberta a la ciutat. N’hi ha una altra, més de petit format però molt més agafada a l’essència i la simbologia de la capital catalana. Aquest dilluns es compleix un any del’eliminació suposadament temporal del Tramvia Blau. Es van adduir raons de seguretat i tot i que es va informar de la reforma més gran de la història d’aquest transport centenari, 12 mesos després gairebé res se sap de quin futur li ofereix.

El comiat va ser una autèntica festa ciutadana. Gent vestida d’època (es va inaugurar el 1901 de la mà del doctor Salvador Andreu, el de les pastilles per a la tos), maquinistes i mecànics abraçats, veïns, fent l’últim viatge, un grup de dones corrent i cridant al costat del comboi en la baixada fins a la cotxera. Transports Metropolitans de Barcelona (TMB) havia anunciat tan sols 10 dies abans (també als treballadors) la seva intenció de tancar-lo de manera indefinida per emprendre una reforma integral de la infraestructura. I per molt que es preguntés, no hi havia cap concreció sobre el què, el com o el quan. Fins i tot molts van dubtar dels motius adduïts per al seu tancament. Al final va quedar clar que no només es provaria de millorar el Tramvia Blau, sinó que l’esmentada restauració aniria de la mà d’una transformació de l’avinguda del Tibidabo, un dels carrers que més i millor manté el seu esperit original als peus de Collserola.

Lauren Quer, el maquinista que més hores va comandar el petit ferrocarril en les seves últimes pujades i baixades (22 anys donant-li a la maneta), és ara conductor de la línia 155 de bus de TMB. Va ser l’encarregat de pilotar per última vegada el tramvia, de portar-lo fins al taller i de tancar la porta. Tal és la seva passió per aquest trenet, que se’n va fer fabricar un en miniatura. “Doncs ja està”, va dir llavors, davant d’una vintena de malenconiosos que van voler acostar-se a aquest petit magatzem, situat a just sota de la ronda de Dalt. Als seus 53 anys no és massa optimista sobre les seves opcions de tornar a posar-se als vells comandaments del Tramvia Blau, un símbol ciutadà a l’altura de Copito de Nieve, les Orenetes del port ol’avió del parc d’atraccions del Tibidabo, recentment restaurat, per cert. “Ningú ens ha dit res en un any i l’únic que hem fet és un curs de reciclatge el juny de l’any passat. Tinc molt clar que no el tornaré a portar mai més. Vaig tancar aquella porta el 28 de gener del 2018 i no la tornaré a obrir”.

¿Projecte a la vista?

Preguntat per aquest diari, l’ajuntament assegura que el departament de Projectes Urbans i Mobilitat està treballant juntament amb TMB en els "plecs tècnics i administratius" amb els quals poder licitar "la redacció d’un projecte que integrarà la urbanització de l’avinguda, la remodelació dels vehicles del Tramvia Blau i la rehabilitació de les cotxeres". La idea, segueixen les mateixes fonts, és convocar el concurs al març i que les obres es realitzin en el següent mandat. 

L’única pista sobre el que podia passar a partir de llavors la va donar la regidora de Mobilitat, Mercedes Vidal, a través de Twitter, pocs dies després que aquest diari informés sobre la cancel·lació del servei. “No es pot donar un termini exacte, però com a mínim seran dos anys”. També va anunciar que els trenets tindrien “funcions educatives i de difusió del patrimoni històric”.Que consti, han rebut tres visites escolars, una d’elles, la d’una guarderia propera, batejada amb el nom de Tramvia Blau. Aquest any, TMB també ha editat un llibre sobre la història del tramvia a Barcelona, amb dibuixos de Pilarín Bayés. I ha aprofitat el buit a l’avinguda, on es mantenen els raïls i la catenària, per pintar un carril bus i fer pujar fins a la ronda de Dalt la línia V13.

La sensació entre els treballadors és que tot es redueix a la mera voluntat política que el Tramvia Blau torni a circular. No sobren indicis. Als tallers ja només es guarden els tramvies 5, 6 i 7, que eren els que es mantenien operatius. La resta –quatre més– s’han traslladat a un magatzem de TMB a la Zona Franca per les obres de millora de la coberta. La pista més rotunda es va fer carn a l’octubre, quan l’ajuntament va anunciar l’arribada d’un nou funicular del Tibidabo per valor de 18 milions d’euros. La reforma del ferrocarril blau, en canvi, i segons xifres de la mateixa companyia, costaria 11 milions d’euros. “Hi ha diners per canviar una cosa que ja funciona però no n’hi ha per recuperar una cosa que ja no hi és”, resumeix Quer.

Esquerra va ser el partit que amb més vehemència va reclamar la recuperació d’aquest transport històric. Van arribar a orquestrar una manifestació de veïns en la qual no van incloure les seves sigles però sí que van aportar pancarta i lemes. El seu llavors cap de files, Alfred Bosch, va publicar un candit vídeo de defensa d’aquest ferrocarril en el qual animava a recolzar-lo a través d’una pàgina web que ja no està operativa. Com el Tramvia Blau, fins a nou avís.