Almercat de Sant Antoni, el més modern de Barcelona, venedors i clients passen fred. Aquests dies suporten temperatures per sota dels 15 graus, i la sensació tèrmica és bastant més baixa a causa dels corrents d’aire. “Estàvem millor a l’envelat provisional que aquí. I molts clients ens diuen que deixaran de venir si no arreglen la climatització”, assegura una peixatera equipada amb capes i capes de roba, Teresa Albiol, qui ha compartit en xarxes socials fotografies del termòmetre d’un dels llocs marcant 7 i 8 graus. La seva intenció pujant aquestes imatges és visibilitzar “un nyap” que considera inadmissible després de gairebé nou anys d’obres i treure els colors als màxims responsables perquè prenguin mesures urgents.

Bufandes, tapaboques, folres polars i altres peces tèrmiques s’han convertit en el nou uniforme de la majoria dels venedors d’aquesta llotja inaugurada amb tots els honors i una afluència massiva de barcelonins el 23 de maig del 2018. Les deficiències del nou recinte van arribar abans que el fred hivern. Olga Campillo, propietària de Teixits Olga, va patir goteres al cap de poques setmanes de l’obertura de portes. “Els que tenim els llocs just sota dels finestrals tenim problemes els dies que plou fort. Si bufa el vent l’aigua entra pels finestrals, perquè estan oberts, i baixa per les columnes”, explica Campillo, que denuncia que l’única solució que li van donar quan va posar una queixa va ser “posar uns plàstics” per protegir el seu gènere. 

Marta Rubio, propietària de Trau by Marta, un lloc de roba i complements, també ha patit les goteres. En el seu cas, aquestes filtracions li han espatllat el parquet. “Treballar amb la jaqueta i la bufanda tot el dia és incòmode, però sobretot sap greu pels clients. Ara fa fred, però a l’estiu també feia molta calor”,puntualitza Rubio, secretària de la junta de paradistes d’Encants (la del tèxtil), qui espera que espuguin anar solucionat aquests temes i altres com la senyalització, que ara considera insuficient per a un recinte amb una distribució gairebé laberíntica.

Pantalles de policarbonat

Els responsables de l’Institut Municipal de Mercats de Barcelona (IMMB) estan treballant per tapar els finestrals sense alterar-ne l’aspecte. “Un dels principals reptes de la reforma del mercat va ser encaixar uns sistemes moderns que oferissin confortabilitat a venedors i usuaris en una estructura protegida arquitectònicament”,recorda Màxim López, gerent de l’IMMB, que demana una mica de paciència. “Els conductes estan traient aire calent a 31 graus, però la sensació és que no s’arriben als 20 que serien desitjables per aquests corrents. Som conscients dels inconvenients que suposa i per això estem estudiant col·locar unes pantalles transparents als finestrals que no aïllarien el mercat però sí que reduirien els corrents”, afegeix.

Les pantalles seran probablement de policarbonat perquè pesa menys que el vidre, cosa que n’afavorirà la subjecció, i planegen cobrir les petites obertures decoratives amb termoplàstic, un material que a temperatures relativament altes es torna deformable i s’adaptaria amb facilitat a les reixes de forja.

Després d’un estudi detallat de la solució ideal per part dels tècnics, remarca López, s’haurà de posar en marxa un concurs públic. A partir d’aquí, la instal·lació podria portar diverses setmanes de treball, que tindrien lloc els dies que tanca el mercat i potser a última hora de la tarda per entorpir el menys possible el seu dia a dia. Amb tot, la solució podria arribar aquesta primavera.

Indignació

Les queixes de la peixatera ‘instagramer’ reflecteixen el sentir de la immensa majoria dels comerciants i també de molts usuaris, que ja han traslladat el seu descontentament en el punt d’informació. A nivell estètic, cap queixa. Molts i moltes van plorar de l’emoció al veure la transformació d’aquest emblemàtic mercat. No obstant, la temperatura al recinte mereix el qualificatiu de gèlida en alguns punts molt concrets i està generant seriosos problemes als venedors, fins i tot de salut.

Asunción Ríos, per exemple, té el seu lloc just davant de l’entrada del carrer de Borrell. Cada vegada que s’obre la porta, entra una glopada d’aire. El seu termòmetre marca 10º. “Passo més fred aquí que quan érem al carrer i les clientes no es volen emprovar les peces i acaben comprant menys”, explica la veterana botiguera, amb un refredat que no aconsegueix treure’s de sobre. “Aquí estem emmalaltint –continua– i molts no podem deixar de venir perquè som autònoms”.

L’enuig de Ríos és monumental perquè el cànon que està pagant trimestralment per ser al modernitzat mercat és quatre vegades superior al que desemborsava abans: “Si no pagués res, encara ho podria entendre; però estic pagant molts diners d’electricitat pel sistema de calefacció”.  En aquesta mateixa línia, Gerard Elié, quarta generació al capdavant d’Elié Peixeters, afirma que ara paga “més despeses d’electricitat i manteniment que mai”. Per si fos poc, afegeix, davant el seu lloc molts clients han relliscat com a conseqüència de l’aigua que s’escola pels finestrals els dies de pluja.

Altres venedors com Carme Garcia, propietària de la fruiteria Giró, porten amb resignació –i una bona jaqueta– les baixes temperatures. Podrien estar pitjor. De fet, en altres mercats estan pitjor, diu. “Aquesta setmana he estat per altres mercats com Galvany, Sants, Boqueria, Ninot... I en tots fa fred, de fet fa més fred al de Galvany que aquí”, assegura Garcia. El que no es consola és perquè no vol.