L’agressió d’un grup de grafiters a tres viatgers del Metro de Barcelona durant la matinada del diumenge 4 de novembre, a la línia 4, ha destapat el fenomen dels encaputxats que pinten trens, ara ja no només en cotxeres, sinó després d’aturar-los en una estació amb passatgers dins. Va ser l’episodi més greu, però forma part d’un problema antic que aclapara les empreses ferroviàries, per costós.

Transports Metropolitans de Barcelona (TMB) va emetre hores després de l’aldarull un comunicat en el qual afirmava que els grafiters van ruixar amb esprai una dona embarassada. Una acusació que en l’entorn dels grafitis es jutja falsa i s’interpreta com un intent de criminalitzar un col·lectiu que, malgrat la seva hiperactivitat, compta amb pocs incidents violents en l’historial.

Per a l’intendent Joaquim Bayarri, cap de la Divisió de Transport dels Mossos d’Esquadra i algú cansat de bregar amb els grafiters, posar el focus «en si hi va haver o no agressió a una dona embarassada a qui van ruixar amb esprai a la cara» és fer un zoom excessiu a la qüestió que desvia la mirada de l’essencial en aquest assumpte: Un grup de 34 persones encaputxades –el seu lema és que si no hi ha cara, no hi ha cas– van aturar de matinada un comboi en marxa tirant de l’anella d’emergència i es van enfrontar, amb amenaces, als usuaris que es van atrevir a recriminar-los la seva acció. S’ha de veure des d’aquesta perspectiva perquè així ho tracta la policia, com una investigació que ja compta amb dues denúncies de les tres víctimes –entre elles la de la dona embarassada– per delictes que acabaran en un procés penal, i perquè aquesta acció ha suposat pujar un esglaó més en l’espiral de desafiaments que semblen estar disposats a assumir per pintar trens.

Reptes milionaris

L’auge de les xarxes socials, durant els anys 2012, 2013 i 2014, va ser carburant per als grafiters. Perquè brindava un aparador ideal on mostrar els reptes aconseguits a tall de trofeu. El col·lectiu, segons explica Bayarri, sempre actua mogut per l’ànim de superar nous reptes. No es tracta de fer un simple dibuix amb pintura en esprai. Es valora la mida que té i, sobretot, el lloc en el qual ha sigut ‘penjat’. No té el mateix reconeixement fer un grafiti en un tren aparcat a la cotxera que en un que està en funcionament i traslladant viatgers. La complexitat, i el risc de ser detingut, n’augmenten el valor. Per mostrar la ‘gesta’ és obligatori gravar tota la seqüència. Entre les pertinences que portava a sobre l’únic dels 34 grafiters que va ser identificat pels Mossos a la matinada del 4 de novembre, després de ser retingut pels vigilants de seguretat, hi havia una càmera GoPro.

La policia catalana va detenir una trentena de grafiters només el 2017. Aquest any hi ha més de 100 investigacions obertes. El perfil d’aquests, explica Bayarri, oscil·la entre els menors d’edat i els d’uns trenta anys. Tot i que la majoria s’acosta als 25 anys. «No són ciutadans desarrelats, tot i que tampoc hi ha alts executius», matisa. Són persones normals, amb família i una vida acomodada, que «es realitzen a través d’aquests reptes». El seguiment policial ha constatat que existeix fins i tot un Erasmus grafiter consistent a guarnir el currículum amb pintades a les principals capitals europees. El que atrau fins a Catalunya a turistes que desitgen omplir la casella de Barcelona. «Costa d’entendre que menyspreïn el mal a un servei d’ús públic que genera la seva afició», els retreu Bayarri. 

Despenalització

L’última reforma del Codi Penal, introduïda el 2015, va deixar de considerar un delicte pintar un tren. Actualment, suposa només una sanció administrativa, una multa. La decisió ha limitat molt la capacitat d’actuar de la policia i, com tampoc es poden blindar amb barreres defensives estructures tan gegantines com les ferroviàries, les empreses s’han vist obligades a augmentar la dotació de la seva plantilla de vigilants privats. Un escenari que ha condemnat a empleats i vigilants a trobar-se cada vegada amb més freqüència amb grups de grafiters.

El mes de maig, en el capítol més sonat fins al del primer cap de setmana de novembre, alguns d’encaputxats van llançar pedres contra un metro que traslladava treballadors cap a una cotxera de Barcelona. Un estudi presentat el 2017 de l’Observatori del Civisme del Transport Ferroviari, del qual formen part Transports Metropolitans de Barcelona (TMB), Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC), TRAM i Renfe, assenyalava que el vandalisme grafiter ja s’havia convertit en el principal problema de seguretat amb creixents implicacions socials, mediambientals, laborals i econòmiques.

17 milions en un any

El 2017, les empreses catalanes es van gastar 17 milions d’euros en reparar els 7.318 vagons que van pintar els grafiters i 927.000 usuaris van haver de suportar retards derivats de la seva activitat. Aquest malbaratament, en el qual no s’inclou la inversió en el reforç de la vigilància privada, repercuteix en el preu del bitllet que paga el ciutadà.