El dispositiu conjunt entre la Creu Roja il’Ajuntament de Barcelona ha atès en les últimes dues setmanes 465 persones migrants provinents de les costesd’Andalusia, i que havien creuat l’estret de Gibraltar en pastera, han explicat en roda de premsa aquest divendres els tinents d’alcalde Laia Ortiz i Jaume Asens.
D’entre les 465 persones -404 homes, 22 dones i 39 menors-, 27 han sigut allotjades en dos equipaments municipals cedits temporalment a la Creu Roja, que sumen 172 places, i el dispositiu d’acollida s’ha pensat per fer una primera atenció d’emergència i oferir cobertura sanitària, recolzament psicosocial, orientació legal i manutenció, places que se sumen a les que té la Creu Roja regularment a la ciutat.
Països de procedència
La gran majoria originàries de països de l’Àfrica subsahariana, com Costa d’Ivori, Guinea Conakry, Gàmbia, Camerun, Libèria i Sierra Leone, que inclouen llocs en conflicte -una cosa que no passava fins fa poc mesos-, han explicat amb el coordinador de Creu Roja Catalunya, Enric Morist, i el de Creu Roja Barcelona, Ramon Jané.
En l’atenció es prioritza l’acollida d’aquelles persones en situació d’alta vulnerabilitat que presenten un risc més gran, ja que són menors, dones i persones malaltes, i l’equip humà del dispositiu d’acollida d’emergència el formen unes 200 persones entre personal laboral i voluntariat de la Creu Roja, i se centra en la redistribució de les persones que arriben als centres.
Xarxes de contactes
Quan les persones migrants reben atenció a l’arribar a les costes andaluses, manifesten si volen anar a alguna ciutat en la qual tenen xarxes de contactes i se’ls trasllada -encara que amb ordre d’expulsió-, forma en què han arribat les 465, de les quals 267 s’han quedat en centres.
La resta no s’han quedat en centres perquè han decidit no fer-ho al disposar de contactes o al voler-se desplaçar a altres llocs i, dels 267 que van accedir als centres, la meitat ja els han abandonat després d’uns dies, han explicat els responsables de la Creu Roja de Catalunya i Barcelona.
Exigències a altres administracions
Colau es va comunicar amb la vicepresidenta del Govern, Carmen Calvo, i Asens ha parlat amb la delegada de l’Executiu central a Catalunya,Teresa Cunillera, amb qui s’han citat a reunir-se la setmana que ve per abordar les demandes de millora financera i el reforç de protocols i coordinació: "No pot ser que arribin autocars a la ciutat i no tinguem informació per poder organitzar-nos", ha asseverat Asens.
Asens ha recordat que l’ajuntament reclama des de fa mesos les factures del cost de l’acollida que ha assumit Barcelona -que ha recordat que paguen tots els seus veïns quan no és la seva competència-, que aquest any supera els 5,5 milions d’euros només en l’atenció especialitzada, sense incloure molts serveis.
"L’Estat, si vol apartar-se, que s’aparti, però que ens doni a nosaltres els recursos que rep per fer una feina que no fa", ha exigit Asens, i Ortiz ha explicat que també s’han reunit i han abordat l’assumpte amb la Generalitat i el seu conseller Chakir el Homrani i que esperen concrecions sobre places, ha dit Ortiz.
Equipaments municipals
El 17 de juny es va obrir el Centre d’Acolliment Nocturn d’Emergències (CANE), amb capacitat per a 72 persones, per un període inicial de dues setmanes -fins al 30 de juny-, i davant de la previsió que l’arribada de migrants sigui sostinguda durant l’estiu, l’Ajuntament i la Creu Roja han decidit prorrogar l’acord i mantenir-lo obert el juliol i l’agost.
El Centre d’Urgències i Emergències Socials de Barcelona (Cuesb) també ha obert 100 places per allotjar d’urgència aquestes persones, i el consistori busca equipaments perquè, una vegada superada aquesta primera fase, el Cuesb pugui continuar disponible per complir amb el seu paper d’equipament d’emergència que té assignat.
A més del dispositiu d’emergència, l’ajuntament garanteix amb recursos propis l’allotjament a més de 200 persones cada nit, la majoria de les quals són famílies en situació de vulnerabilitat amb menors, i fins aquest mes de maig, el Servei d’Atenció a les Persones Immigrants, Emigrades i Refugiades (Saier) ha atès 8.500 persones, de les quals 3.589 són sol·licitants d’asil i 780 són menors d’edat.