Un estudi de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) alerta sobrel'augment de l'agressivitat cap als humans dels senglars que busquen menjar pels carrers de la part alta de la ciutat de Barcelona.
El treball sobre la presència de senglars en zones urbanes i periurbanes de Barcelona ha certificat que cada cop és més habitual la presència de senglars a la ciutat, a causa de les fonts d'aliments, cosa que comporta diversos perills per a la població.
Segons ha explicat a Efe l'investigador de la UAB i principal autor de la investigació Jorge R. López Olvera, la presència de senglars «està tenint una tendència a l'alça des dels últims 30 o 40 anys a Occident en zones on el senglar és una espècie autòctona».
En el cas de Barcelona, la invasió del senglar afecta «sobretot els districtesde muntanya, limítrofs amb el Parc Natural de Collserola, com Horta-Guinardó, Sarrià-Sant Gervasi, les Corts, Nou Barris i Gràcia», ha descrit l'investigador de la UAB.
López, que és veterinari, ha assenyalat que aquest augment de la població «es deu en bona mesura que el senglar a Collserola no té un depredador natural» i que «tota regulació de la població passa per la mortalitat antropogènica».
«També hi ha influït l'augment de canvi de l'ús del sòl i l'abandonament del món rural, que ha permès la reforestació d'algunes zones», tot i que ha matisat que «no hi ha cap correlació entre l'augment de senglars i l'atracció fins a zones urbanes».
Per entendre per què els senglars baixen a zones urbanes, l'autor de la investigació ha apuntat que «cal tenir present les fonts d'alimentació. Hem vist que l'alimentació directa, les menjadores de colònies de gats, les escombraries i les zones verdes (riques en cucs, bulbs i aigua) atreuen els senglars».
Destrosses
López ha avisat que la presència de senglars en zones urbanes «pot causar destrosses de les zones verdes i de mobiliari urbà, accidents de trànsit, agressions directes i la transmissió de malalties de zoonosi (malalties que poden compartir éssers humans, animals salvatges i animals de companyia)».
La situació pot agreujar-se en pocs anys degut «al curt temps de relleu generacional de les porcades de senglars, que cada any produeixen una generació nova, capaç d'adaptar-se a la convivència amb l'ésser humà, i fins i tot de veure'l com una font d'aliment que, si no n'hi dona, el senglar pot exigir-li».
Per això, l'investigador ha alertat que l'estudi ha observat «un augment de l'agressivitat en una part dels senglars que s'alimenten de menjar humà contra persones en casos en què portaven menjar».
«A més, també hem observat que, una vegada acostumats a alimentar-se només de menjar humà des de porcells no reconeixen l'aliment natural com a tal, i, per tant, són capaços de passar per zones riques en aliment natural i ignorar-les per tornar a buscar-ne en zones urbanes», ha advertit l'investigador.
Estudi des del 2013
López ha explicat que tant ell com el seu equip d'investigació «treballen amb l'Ajuntament de Barcelona des del 2013 per estudiar els factors que atreuen els senglars, detecten les zones on se'n veuen més i, últimament, treballen en mesures correctores».
«Actualment estem treballant per desbrossar les zones de Collserola limítrofes amb les zones periurbanes per obligar els senglars que s'exposin a camp obert, alhora que revisem els contenidors d'escombraries», ha detallat.
«També treballem per implantar menjadores a prova de senglar per a les colònies de gats, de manera que no puguin menjar-se'n el menjar i hem plantejat un canvi de la vegetació a les zones verdes perquè els siguin menys atractives», ha dit López.
Respecte a les noves mesures que es poden adoptar per millorar el control de la població de senglars, el professor de Veterinària ha aclarit que «la mesura més lògica és l'alimentació en zones urbanes», tot i que «també se n'estudia l'esterilització».