El sentiment d'aïllament i una soledat infinita apareixen com a teló de fons de molts joves que abracen la perillosa pràctica del chemsex, en què drogues i sexe, majoritàriament entre homes, es barregen durant hores sense cap control, i els impactes en el seu estat físic i mental es comencen a advertir com un problema de salut pública.

Així ho han manifestat en un seminari sobre el tema els doctors Santiago Moreno, cap de Servei de Malalties Infeccioses de l'Hospital Ramón y Cajal; Ignacio Pérez Valero, de La Paz; José Luis Blanco, del Clínic; Jesús Troya, especialista en Malalties Infeccioses de l'Hospital Infanta Elionor, i Jorge Garrido, director de l'oenagé Suport Positiu.

En el chemsex o sexdopatgechemsex, com aconsella anomenar-lo la Fundéu, es combinen diferents drogues molt potents, com les metamfetamines o crystal meth; el GHB o èxtasi líquid (gina en argot) i la mefedrona (mefe o miaow), que es consumeixen per via oral, intravenosa o esnifada. A vegades solen anar acompanyats d'altres drogues o estimulants, com la cocaïna, el popper o la viagra.

El sexdopatge s'acostuma a practicar en cases particulars, i per accedir a aquestes quedades, que poden durar hores i dies, s'utilitzen aplicacions mòbils de contacte, com Grindr, Wapo o Scruff.

Sentir-se sexualment més alliberat i la sensació de superar problemes d'intimitat, vergonya o pudor sexual; fer front a l'estigma relacionat amb el VIH i l'hepatitis C; respondre a la pròpia homofòbia interioritzada, i voler disfrutar de millor sexe i durant més temps, són algunes de les raons que porten a aquesta pràctica, expliquen a Suport Positiu.

També hi estan darrere la soledat, la recerca de pertànyer a un grup, de ser acceptat per altres, la recerca d'afirmació sexual, el perquè "tothom ho fa", perquè és un ganxo en el món 2.0 i per la influència de l'entorn o grup.

Però el chemsex, assenyala el doctor Blanco, també el pot practicar una persona sola amb el seu ordinador i una pipa de vidre tenint sexe on line o parelles que volen experimentar noves sensacions.

Segons aquest especialista en malalties infeccioses, un dels grans riscos és que no es perceben com a addictes; hi ha pacients que tenien una vida completament normal i arran del chemsex desenvolupen "un trastorn psicòtic o debuten amb un quadro esquizofrènic", a més de posar en perill la seva salut física.

De fet, l'augment d'infeccions de VIH i altres malalties, com l'hepatitis C o fins i tot la sífilis, és la principal preocupació de les autoritats sanitàries respecte d'aquesta pràctica.

El fenomen, coincideixen tots, està augmentant especialment a les grans ciutats, com Madrid, Barcelona o València, i també es dona a Màlaga.

"Probablement estem vivint una epidèmia de malalties de transmissió sexual", reconeix Ignacio Pérez, un dels autors del llibre 99 preguntas clave sobre chemsex, editat per Gesida amb el patrocini de la farmacèutica MSD.

Les dades ofertes al seminari apunten que el perfil de qui practica el sexdopatge a Espanya és el d'un home autòcton (71,6%); homosexual (96,1%); sense parella (61,1%) i que viu en grans urbs com Madrid (46,9%) o Barcelona (42,2%).

La seva edat ronda els 35 anys; té estudis universitaris (67,9%); està en actiu laboralment (83,5%); argumenta que practica sexdopatge amb la finalitat d'incrementar el plaer en les seves relacions sexuals (77,4%), i utilitza les aplicacions de cites (77%).