Durant tres dies, el 16, el 17 i el 18 de març de 1938, Barcelona va patir 12 bombardejos de l’aviació italiana, un darrere l’altre, fins a sumar un miler de morts i uns 1.500 ferits. La ciutat els recordarà amb una instal·lació de llum i so, a la plaça de Sant Jaume, que evoca l’«hor-ror» dels bombardejos que van voler desmoralitzar-la i van ser encara més letals del que s’esperava per l’esclat d’un camió d’explosius a la Gran Via, però encara més el desig dels barcelonins d’«aferrar-se a la vida». La projecció, amb una durada de 10 minuts i que, juntament amb una exposició al Born aquest estiu, serà l’acte principal del programa de memòria Barcelona bombardejada, es repetirà cada 15 minuts (aquest divendres de 20.15 a 22.00 h i dissabte i diumenge de 19.30 a 21.00 hores).
Aquell horror apareix només suggerit a l’obra de l’artista Xavier Bové, amb la periodista italiana Daniela Aronica com a comissària i que ahir es va poder veure durant l’assaig general del muntatge. Una veu en italià llegeix el telegrama a través del qual el Duce va ordenar als seus avions atacar Barcelona, mentre les siluetes d’aquests recorren la façana de l’ajuntament: «Roma 16/3/38. XVI any de l’era feixista. Urgentíssim. Iniciar des d’aquesta nit acció violenta a la ciutat de Barcelona, amb martelleig diluït en el temps». La projecció recorda que «durant 41 hores la ciutat de Barcelona és devastada pels bombardejos continus de l’aviació feixista italiana».
Una llavor
Però la figura que dibuixen els focus, amb el so d’un bramul de motors, no és una bomba, sinó una llavor que cau del cel. I aquesta llavor germina, entre veus etèries, fins a convertir-se en un arbre, l’arbre de la memòria.
El text segueix recordant, mentre les imatges i el so opten més per evocar que per representar la massacre, que «malgrat la crueltat d’una guerra fratricida, convertida des d’un principi en un conflicte internacionalitzat en què es bombardejaven ciutats per veure els efectes del terror sobre la població, els barcelonins intentaven sobreposar-se a tant horror. Intentaven donar una sensació de normalitat que era més una manifestació pública d’aferrar-se a la vida que una íntima voluntat d’allunyar-se de la mort».
L’arbre que creix a la plaça de Sant Jaume, diu el guió de l’homenatge, és «una suma de moltes veus anònimes que, juntes, formen un clam per la pau i la llibertat, una mirada al cel sense por». Aquesta mirada al cel la tracen 24 focus que il·luminaran aquest cap de setmana el cel de Barcelona. Com si fossin reflectors antiaeris que ja no tenen enemic per detectar.