Al passejar pel Turó Park és inevitable intuir l'ull escrutador dels rastrejadors del barri: els conserges. Es passen el dia vigilant els carrers i es comuniquen entre ells advertint la ruta de qualsevol foraster, sobretot si porta gorra o caputxa, o si deambula sense un destí fix, o si passa més d'una vegada pel mateix lloc sense raó aparent. És d'aquelles professions mai valorades en la seva justa mesura. La zona més noble de Sant Gervasi és amant de la gent d'ordre. I poc donada als canvis. Potser perquè qualsevol temps passat sempre va ser millor. En les últimes setmanes han posat en marxa una croada contra les polítiques de mobilitat d'Ada Colau. L'alcaldessa els ha canviat els carrers. I per aquí no hi passen. Bé, sí que hi passen, però a desgana. Estan enfurismats. A la seva manera, això sí.
Divendres es va celebrar a Pau Casals una concentració de repulsa contra la instal·lació de carrils bici "innecessaris". També per reclamar el bus de barri que, diuen, sempre se'ls ha negat. Devien ser unes 50 persones. Per a tot plegat, ja han recollit unes 3.000 firmes. Una de les residents indignades, la Concha, advertia que l'hora, les 11 del matí, només permetia que s'hi apuntessin "els vells del barri", i animava a "muntar un sarau" un dia a la tarda, cap a les set. "¡S'ha de tallar el carrer!". "¿Però per fer-ho no s'ha de demanar permís?". Aquesta gent té moltes virtuts, però és just admetre que són poc experts en això de la protesta ciutadana.
Al capdavant de tots ells, Bartolomé Criado, un líder veïnal dels de tota la vida, amb qui no pots fer un pas sense que el saludi el quiosquer, el del bar, el porter o la senyora que passeja el gos i li consulta uns problemes a la seva finca. Ho sap tot i coneix a tothom. Amb un timbre sempre suau, al senyor Bartolomé no li tremola la veu a l'afirmar que Colau els vol perjudicar. No es pot dir que en aquest conflicte Barcelona en Comú jugui a casa. A les municipals del 2015 va ser la quarta força a Sant Gervasi-Galvany, amb el 9% dels vots (25% del total de la ciutat). CiU va arrasar amb el 42% (22,7% en el còmput barceloní).
Una "conya"
El president de l'associació de veïns i comerciants del Turó Park es pregunta "per què punyetes es col·loca un carril bici en una zona que ja estava pacificada". Assenyala els dos vials de Pau Casals que abracen la rambla central, amb un vial ciclista per costat que ha eliminat un dels dos passadissos destinats al vehicle privat. Denuncia un "perjudici econòmic per al barri" i insta l'alcaldessa a "posar fi a tota aquesta conya". "Que vingui a pujar al carril bici de Ganduxer, a veure en quines condicions arriba a dalt de tot".
Un ciclista tafaneja per la concentració de veïns del Turó Park. /
Una vegada més -aquesta vegada és el Turó Park, però podria ser el Turó de la Peira, Hostafrancs, Poble-sec o el Gòtic-, la bicicleta es converteix en el sac de les hòsties ciutadanes. En els últims anys, el seu ús ha augmentat en més del 30% i ha atapeït encara més la molt densa trama urbana de la capital catalana. Aquest mal humor no és més que el resultat lògic d'una ciutat que no pot créixer ni en amplada ni en alçada i que cada vegada es troba amb mitjans de transport més variats, sense que el cotxe, que també creix, cedeixi espai. En la protesta es respira molt menyspreu pels ciclistes. Hi ha qui els acusa de la majoria dels accidents. Les dades ho desmenteixen: dels 67 vianants atropellats que van acabar ferits greus, dos van ser envestits per bicis (23 per turismes i 19 per motos), i del total de vehicles implicats en accidents, només el 4,4% eren bicis (un 45,6% eren cotxes).
Cabrejos llunyans
La indignació del Turó Park no és un bolet en un camp de naps. Altres barris han aixecat la veu contra un dels projectes a l'espai urbà més importants dels últims anys. Rellevant pel seu impacte i pel seu abast a nivell de ciutat, ja que passar de 116 a 308 quilòmetres de carrils bici no és cosa fàcil. En aquesta zona situada a prop de Francesc Macià els han col·locat, en qüestió de tres mesos, vials ciclistes a Pau Casals, Bori i Fontestà, Ganduxer i a la plaça de Sant Gregori Taumaturg, la de l'església rodona (s'ha de resar molt perquè no t'atropellin al sortir).
Criado sosté que ni el districte ni Mobilitat els ha informat, i que el barri no ha participat gens en l'obra. "Vam rebre el projecte fa tres dies", es queixa, brandant el mapa amb uns treballs que ja estan a punt d'acabar-se. Falta d'informació des de la bancada que predica la participació. Ve a la memòria el que va passar a la superilla del Poblenou, la que molts veïns es van trobar ja pintada al tornar de vacances, el setembre del 2016. En matèria urbanística, mai plou a gust de tothom.