«¿Vols una rata?», et pregunten amb un deix rutinari. Fas que sí amb devoció infantil. Per a qualsevol que hagi passat per EGB, això sona a menjar vintage, com si t’acabessin d’oferir Peta Zetas o un Flash. Agafes la rata per la cua i instintivament l’aixeques sobre la boca a l’estil calçot. Així és com van aprendre a menjar ratolins tots els nens dels 80. «Menjar per a Visitants», es venia als quioscos a 10 pessetes.
Han passat més de 30 anys, i allà segueixen els Visitants de V, com si envellissin al ritme de Jordi Hurtado. Avui se’n poden comptar cinc: amb uniformes vermells, pistoles làser i aquelles enormes ulleres de sol que tant tapen ulleres com ulls de rèptil. Ja fa un any que tenen un esquadró a Barcelona. Divendres passat van instal·lar la seva nau nodrissa al Saló del Cine i les Sèries, a l’Hospitalet. Just es complien 33 anys del primer dissabte que es va emetre la sèrie a Espanya.
Una de les pitjors malvades de la tele
Per si llegeix això algun mil·lennista: V és la sèrie per la quals els seus pares ara es miren amb nostàlgia qualsevol llangardaix. Només se’n van emetre 25 capítols (entre la sèrie i dues minisèries), però van tenir més repercussió que tots els de Cuéntame cómo pasó junts. D’aquí va sortir una de «les malvades més perverses de la tele», això diuen encara els rànquings d’internet: la llangardaixa Diana, el terror de les rates. Va traumatitzar tota una generació a l’empassar-se un conillet d’Índies viu sense despentinar-se el cardat. Una altra paradoxa dels 80: Willy, el llangardaix bo de la sèrie (Robert Englund), en aquella època feia també de Freddy Krueger.
En resum: arriben a la Terra 50 naus amb uns extraterrestres tan amigables com Bertín Osborne. A tothom li va semblar normal que tinguessin un logo tipus esvàstica nazi. Fins que el periodista guaperes –Mike Donovan– descobreix (atenció, espòiler) que si rasques una mica són llangardaixos i que els agrada ficar els humans en neveres. És una trama molt actual. Hi ha enquestes que calculen que més de 12 milions de persones creuen que bona part dels dirigents mundials són reptilians. Incloent-hi Albert Rivera, («és un llangardaix de V», segons el títol del llibre de Carlos Delgado).
«La sèrie va marcar una època i volem que no s’oblidi», es justifica el Sergi amb una pistola làser a la mà. «La vèiem en família –afegeix el Xavi, amb rifle i casc alienígenes–. És nostàlgica». Sergi Penin i Xavi Lupiáñez són amics del col·legi i exaddictes a Teleindiscreta. Van veure la sèrie amb 11 i 12 anys. Jugaven a V al pati. Al retrobar-se, van reprendre la seva afició pels llangardaixos extraterrestres. L’any passat, el hobby va passar a ser associació. Van estrenar estand al saló de les sèries i els va contactar la nau mare dels EUA per convidar-los a l’associació mundial. Hi ha 50 naus nodrissa pel món (no volants), el mateix nombre que a la sèrie. «I estan en contacte amb els actors», explica Xavi.
Miguel Aguilera té en un armari més de 30 uniformes originals de 'V', rifles, ninots, fins i tot la clau d'autodestrucció de la nau nodrissa
Fa un any que són oficialment la nau nodrissa espanyola. Esp-V Mothership: Barcelona Squad. Aquí no hi ha ningú de la Resistència. «Els bons no molen», riuen. Són només sis Visitants, però tenen uniformes i armes per a una invasió. Com l’uniforme original que portava Martin, un dels tinents llangardaixos, la túnica de lluita de Mike Donovan, dos rifles i una espasa amb certificat d’autenticitat, ninots per desemmascarar, fins i tot la clau d’autodestrucció de la nau nodrissa, si arriba el cas. També hi ha objectes d’una versió de V del 2009, tot i que els Visitants barcelonins en reneguen.
«Reunir tot això no és fàcil», sbufega Miguel Aguilera. Aquesta és la seva primera exposició. Encara té més coses a casa: més de trenta uniformes originals i gairebé una desena de rèpliques d’armes làser. El seu primer rifle alienígena li va costar 850 euros. «És una de les col·leccions més importants d’Europa», assegura Sergi.
Shirka, amb el típic aperitiu dels Visitants de V. /
Shirka ja posa sense manies amb la falsa rata alçada. És l’única dona de l’esquadró. Té la mateixa graduació que Diana, compte. Tres ratlles a l’uniforme = comandant. «Però Diana manava més que el comandant suprem», esbufega la resta. ¿Què els diu la gent? «Que la sèrie els va marcar, que no l’obliden».
Acabes marxant amb una pistola làser retallable i una careta de llangardaix. ¿També tenen llengua bífida? «Depèn dels cubates que portem a sobre», riuen.