Set municipis que agrupen 2,5 milions de catalans, dues empreses públiques -Barcelona Cicle de l’Aigua i Aigües del Prat- i una entitat -l'Associació Catalana d’Enginyeria sense Fronteres- han constituït aquest dimecres l'Associació Catalana de Municipis i Entitats per a la Gestió Pública de l’Aigua (AMAP).

L'organisme, en què participen Barcelona, Badalona, Cerdanyola del Vallès, el Prat de Llobregat, Sabadell, Santa Coloma de Gramenet i Terrassa, va ser anunciat per Ada Colau i altres alcaldes el març de l'any passat, quan es va firmar un protocol d'intencions que ara s'ha concretat. L'associació vol difondre i impulsar la gestió pública de l'aigua i donar el seu suport als ajuntaments que vulguin apostar per aquest model.

Aquest dimecres, regidors dels ajuntaments i representants de les empreses públiques i d'Enginyeria sense Fronteres s'han reunit per celebrar l'assemblea constituent del col·lectiu. El regidor de Presidència i Energia de l'Ajuntament de Barcelona, Eloi Badia, ha dit que Catalunya "és una anomalia" perquè al món "en un 90% dels casos" la gestió de l'aigua és pública, i això es tradueix, ha assegurat, en factures més reduïdes per als usuaris. Barcelona presidirà l'entitat; el Prat, n'ocuparà la vicepresidència; Badalona, la secretaria, i Terrassa, la tresoreria.

Esperant la sentència del Suprem

El govern de Colau va anunciar el novembre del 2016 que volia apostar per la municipalització de la gestió de l'aigua, i està pendent d'una sentència que ha d'anul·lar o mantenir l'empresa de gestió de l'aigua a l'Àrea Metropolitana de Barcelona, creada en l'anterior mandat, de la qual un 75% va correspondre a Agbar, un 10% a Criteria (La Caixa) i el 15% restant a la mateixa AMB. El TSJC va anul·lar la societat perquè es va crear sense concurs, però un recurs va deixar en mans del Suprem la decisió final, que s'espera per a aquest any. Si es confirma l'anul·lació de la societat, la remunicipalització seria més senzilla. Si no, implicaria una indemnització d'envergadura als concessionaris.