El somriure d’orella a orella i els ulls brillants d’emoció són el denominador comú de les veïnes –la majoria aquí són dones– que ahir no van voler perdre’s el moment que feia 11 anys que esperaven. Onze anys de lluita. L’edifici de la Cooperativa Obrera Popular Segle XX, reivindicada pel teixit associatiu de la Barceloneta des del 2006, «ja és del barri». Aquesta frase, «el Segle XX ja és del barri», va ser una de les expressions més repetides ahir al matí entre els presents, gairebé com si d’aquesta manera s’ho acabessin de creure.

«Aquest edifici significa molt per al barri, pel seu origen obrer i també per la seva deriva especulativa, que la persistent lluita veïnal ha aconseguit frenar. Ara toca celebrar-ho i treballar per convertir-lo en un equipament cultural per als joves del barri, que ara no tenen res, i en un punt de trobada comunitari», van resumir María del Pino Suárez, Patricia Ordaya i Laia Fargas de la Associació de Veïns L’Òstia, l’entitat que ha abanderat des del primer dia la llarga i persistent reivindicació.

L’encarregada d’obrir la porta del número 1 del carrer de l’Atlàntida, tancada durant dècades, va ser la regidora del districte, Gala Pin, veïna del barri i una de les persones més actives de L’Òstia fins que va decidir fer el salt a la política institucional el 2015.

L’ajuntament ha expropiat la finca, de 572 metres quadrats i visiblement deteriorada, encara que sense problemes estructurals, per 670.000 euros. Xifra que, de moment, s’ha dipositat en el jutjat fins que acabi el litigi per la propietat i el jutge decideixi qui se’ls ha de quedar.

La campanya veïnal per a la recuperació del Segle XX va començar fa més d’una dècada en el marc de la lluita contra el polèmic pla dels ascensors, que el moviment veïnal –ahir, diumenge, de festa– també va aconseguir frenar. Els veïns van denunciar que la dissolució de la cooperativa, que havia proveït els treballadors del barri de productes bàsics –la segona més important de la Barceloneta, després de La Fraternitat– es va fer de manera irregular, ja que va passar a mans d’uns quants dels antics socis, que van tenir el local tancat durant anys fins que el van vendre. La venda es va tancar el juny del 2012, a la societat Filodomus per 250.000 euros, operació que part dels antics cooperativistes van portar als tribunals, on encara es troba el cas.

Contra la pressió immobiliària i turística

La reivindicació veïnal en una Barceloneta severament castigada per la pressió immobiliària i turística, en què els veïns demanaven a crits un espai on teixir comunitats, per reapropiar-se del barri, va agafar múscul després del sospitós incendi que va patir la finca el Nadal del 2013.

Filodomus havia comprat l’immoble un any abans amb la idea de convertir-lo en un alberg juvenil, però l’ajuntament no els havia donat la llicència. Segons va assegurar un dels seus propietaris llavors, el gener del 2014, durant una acció convocada pels veïns davant de la finca per «recuperar-la», a la qual es va presentar acompanyat per la policia precisament per evitar aquesta «recuperació», ja havien pactat amb els tècnics locals un projecte nou.

Aquest projecte incloïa un bar restaurant «lligat a l’esport» a la planta baixa, la recuperació del teatre al primer pis i un alberg amb 60 llits al segon, «per a les famílies dels nens autistes que aniran a fer els tallers de surf que els oferirem». No va colar.

Final d'un llarg camí

Al cap de pocs dies, la llavors regidora del districte, Mercè Homs, va anunciar la intenció municipal d’adquirir la finca: una primera victòria veïnal. El novembre d’aquell mateix any –després del dur seguiment dels veïns, que preguntaven per la situació de l’edifici audiència pública rere audiència pública–, l’ajuntament va iniciar el tràmit de l’expropiació, que ha acabat aquesta setmana.

Els veïns celebren, doncs, un triomf doble. No només guanyen un equipament comunitari –el gener de l’any que ve s’asseuran a decidir-ne els usos exactes– sinó que David venç Goliat, una vegada ha quedat definitivament enterrada qualsevol iniciativa privada per a l’espai, que hauria estat relacionada, com tota iniciativa privada que s’imagina en aquesta gallina dels ous d’or en la qual fa anys es va convertir la Barceloneta, amb l’especulació i el turisme.

Lourdes López, una veterana activista de L’Òstia, mira el blanquíssim edifici –està molt ben pintat– des de la porta, des d’on espera l’emocionada comitiva que recorre els pisos i que fotografia els atrotinats racons. La cadira de rodes no la deixa accedir a l’equipament pel qual tant ha lluitat, ara pendent d’una reforma integral.

Està contenta igual. Com les seves veïnes i companyes de batalla, se l’hi llegeix en la mirada. «Ja entraré, ja. S’estan aconseguint moltes coses...», assegura feliç, i assenyala a la regidora Pin el pròxim objectiu: la Clínica Barceloneta.