Les ciutats no sempre pensen en tots els seus habitants. Ho saben molt bé, entre altres, la gent gran, els nens, els malalts i els discapacitats, que s’enfronten cada dia a problemes derivats del trànsit, les presses i les aglomeracions, i de l’aptitud dels seus gestors per solucionar-los. El disseny urbà és una de les temàtiques del pròxim Smart City World Congress, que se celebra a Barcelona el mes que ve, i en ocasió del qual l’ajuntament i el de Nova York s’han aliat per proposar deures als seus assistents: la primera tasca, solucionar un dels problemes de mobilitat a l’espai públic que pateixen les persones cegues i amb poca visió.
Un concurs d’idees convocat per Barcelona Activa i la Regidoria de Mobilitat amb els seus homòlegs novaiorquesos premiarà amb 40.000 euros i un pilot real qui aconsegueixi la millor solució tecnològica a una de les bèsties negres dels invidents de la ciutat. Es tracta de les plataformes úniques, una mena de vies en què desapareixen les voreres i vehicles i vianants queden a un mateix nivell. Són trams, recorda l’Ajuntament de Barcelona, «en què la velocitat de circulació està limitada a 10 o 20 quilòmetres per hora», però que, admet, «dificulten l’orientació i la sensació de seguretat de les persones amb discapacitat visual».
«A una persona cega o amb poca visió li costa seguir una línia recta. La vorada és important perquè t’avisa de quan passes de vorera a carretera. Si no hi és, hi ha risc d’envair la calçada i tenir un ensurt, sobretot amb els cotxes elèctrics o les bicicletes, que se senten poc», explica Dolors Luna, cap de serveis territorials de l’ONCE a Barcelona. L’entitat aplaudeix la iniciativa municipal de buscar solucions al problema, però reclama opcions més senzilles que no passin per utilitzar un mòbil o un GPS, que considera no inclusives, i opta per demanar indicadors tàctils a la calçada que puguin ser detectats amb el bastó o amb el calçat.
«A Gràcia, per exemple, hi ha bastants carrers amb plataforma única i no acabem de trobar una solució correcta. La nostra proposta serien rajoles diferenciades, del tipus de les de les andanes de Renfe, però amb un ample suficient, posem-hi uns 60 centímetres, perquè puguin ser detectades», explica Luna.
Però canviar la pavimentació de les calçades úniques, moltes de les quals són recents, és car, i costa més que el premi d’un concurs. Ho recorden també des de la Plataforma Carrers per a Tothom, que ha expressat per carta la seva queixa a les autoritats municipals pel concurs, que va conèixer per la premsa.
«Els cecs ja fem servir tecnologia per moure’ns, com el GPS i el comandament dels semàfors, però que fins i tot per travessar un carrer la necessitis, és posar barreres innecessàries», reclama Meritxell Aymerich, portaveu de la plataforma. «Per a qui va en cadira de rodes, que li treguin les voreres és fantàstic, però per a un cec, que te la treguin i no et posin una senyalització d’un altre tipus fa que molta gent ja no surti. Però també hi ha gent que es fa un embolic: turistes, nens... Estem a favor de fer zones de vianants però s’ha de mirar tot».
L’àrea proposada per l’ajuntament per desenvolupar el pilot està a Gràcia, concretament entre els carrers Gran de Gràcia, Torrent de l’Olla, Nil Fabra i Astúries. Podria estar a qualsevol altra zona de la ciutat amb plataforma única, com el passeig de Gràcia, els vorals de la Diagonal, Poblenou o les Corts.
Per a l’ajuntament, el problema no és desconegut. De fet, revisar la pavimentació de les plataformes úniques és un dels temes aprovats en la plataforma Decidim.barcelona el 2016. Ara busquen involucrar-hi «empreses innovadores i startups de tot el món», diu Aymerich.