Puntuals a la cita, el senyor del gos i la noia que empeny un cotxet de nadó s'uneixen a l'acolorida multitud de corredors (professionals i aficionats, tots barrejats) que esperen atents el tret de sortida de la Cursa de la Mercè. Són les nou del matí i a l'avinguda de Maria Cristina, al peu de Montjuïc, hi ha més de 13.000 persones, la majoria enfundades en la samarreta commemorativa del 25è aniversari dels Jocs Olímpics de Barcelona que ha distribuït l'organització. 

La temperatura tira a fresca. Davant tenen 10 quilòmetres de circuit urbà, que els guanyadors cobriran en poc més de 29 minuts. Aquesta competició popular és el primer acte, una mena de preescalfament, del calendari de festes de la Mercè 2017, que comencen oficialment divendres que ve.

Mourad El Banouri, amb el dorsal número dos, agafa grans glopades d'aire pocs segons després de travessar la meta. Ha batut el rècord de la carrera, els 29 minuts i 35 segons que es van fixar el 2006 i que ningú des d'aleshores havia aconseguit rebaixar. A l'altura d'El Corte Inglés de la plaça de Catalunya, El Banouri s'ha començat a distanciar de la resta de participants, fins a deixar enrere el gran favorit, Carles Castillejo, guanyador de l'edició del 2016 i que aquest diumenge ha passat la meta en segon lloc. 

També Lídia Rodríguez ha batut rècord en la categoria femenina. Ho ha fet amb un temps molt aplaudit. "La baixada de temperatures ha fet que avui tothom corri més ràpid", comenta l'encarregat de la megafonia, sorprès pels registres dels participants. 

L'important és participar

Però no tothom ha vingut aquí a millorar la seva marca personal. "Nosaltres ens hi apuntem des de fa uns quants anys i ens ho prenem amb calma... Som companyes de feina", expliquen tres noies, equipades fins a l'últim detall, poc abans d'iniciar la marxa. Després del recorregut per Barcelona (una ruta circular que els portarà des de la plaça d'Espanya fins a l'Arc de Triomf i tornar), els participants celebren amb ampolles d'aigua fresca i llaunes de begudes refrescants haver arribat a meta.

"No és una carrera excessivament dura, però sí que és molt bonica, molt de Barcelona", comenten dos nois amb barba que han arribat junts i s'han fos en una abraçada. L'esperit olímpic ha tornat durant unes hores a la ciutat.