Els carteristes s'acarnissen amb el metro, els hotels, els restaurants i les botigues

L'apogeu turístic de la ciutat la converteix en un calador ideal per a lladres

La pressió dels Mossos i la Urbana ha forçat els furtadors a abandonar l'espai públic

Un carterista entra en una cafeteria de Barcelona, s’asseu darrere d’un client, simula que busca a la seva jaqueta però en realitat li roba la cartera a la víctima que té a l’esquena.  / periodico

'Mancheros', 'mimosinas', 'claveleras', 'paperers', 'ronaldinhos', 'maperas', 'cojocarus', 'iphoners', 'búlgares', 'rellotgers', 'flyers'… Barcelona està plena de pícars que surten cada dia a ‘treballar’, que no flaquegen en la tasca d'imaginar noves fórmules per enredar turistes i barcelonins (encara que els primers són el seu objectiu prioritari) i quedar-se la seva cartera.

Es reparteixen la ciutat segons la modalitat que dominin i esperen el temps que faci falta per activar la trampa en el moment adequat. Es passegen per les terrasses de les cafeteries escombrant amb la mirada els mòbils que han deixat sobre la taula. Es fan passar per grums de l'hotel per emportar-se una maleta. Es colen al bufet lliure per birlar motxilles abandonades a les taules de l'esmorzar. Es maquillen per colar-se a les botigues de roba i posar la mà a la bossa de les clientes. Aprofiten qualsevol aglomeració al metro per esmunyir una mà fins a la butxaca del darrere d'uns pantalons. O, com mostra el vídeo d'EL PERIÓDICO, s'asseuen en una cafeteria i simulen buscar a la seva jaqueta quan en realitat ho fan a la del comensal que està darrere d'ells. 

TURISTES, IMANT DE PISPES 

Els furts representen el 65% dels delictes que es cometen a la capital catalana. Es distingeixen dels robatoris violents perquè sostreuen els objectes sense que el propietari se n'adoni. I encara que la sufocació que pugui envair la víctima al descobrir que s'ha quedat sense la cartera és difícil de pair, el cert és que els carteristes "no tenen un gran impacte en la sensació d'inseguretat" dels habitants de la ciutat, manté el nou comissari dels Mossos d'Esquadra a Barcelona, Joan Portals

L'any passat, es van produir gairebé 5.000 furts més que el 2015. Aquest 2017, les denúncies demostren que l'activitat dels lladres ha seguit creixent, en paral·lel a un turisme que també ha augmentat en un 9,2%. 

LLADRES SOTA SOSTRE 

La pressió policial que exerceixen els Mossos i la Guàrdia Urbana sobre els lladres "ha donat fruit", explica el comissari Portals. Ho demostra el fenomen que acaben de constatar. Per primera vegada, els furts que es porten a terme dins d'hotels, botigues de roba, restaurants i al metro són més -en suma- que els que es produeixen a la via pública. Els comesos en espais a l'aire lliure actualment suposen el 40% del total. El 60% restant es divideix entre les instal·lacions de Transports Metropolitans de Barcelona (TMB), un 27%, i l'interior d'establiments comercials, un 23%. Es tracta d'un desplaçament motivat per la feina dels agents de paisà, que han aconseguit que els carteristes cada vegada tinguin més por d'actuar a la intempèrie. 

"Hem trobat lladres que fins i tot havien pagat una entrada que val 20 euros per barrejar-se amb els turistes de la casa Batlló", explica el sergent Jordi Almendros, el cap del Grup de Delinqüència Urbana del districte de l'Eixample. 

CARTERISTES QUE SABEN DE LLEIS 

Els furts d'objectes que no superen els 400 euros de valor estimat es consideren delictes lleus al Codi Penal i es castiguen amb una multa econòmica. Quan s'acumulen tres sentències, el jutge pot dictar una condemna d'entre 1 i 3 anys de presó. Per això l'estratègia més efectiva és caçar-los in fraganti i aportar proves sòlides en cada judici. Tant els Mossos com la Urbana tenen grups d'agents de paisà dedicats a una missió -perseguir carteristes sense que aquests ho notin-, que, segons Almendros, fa aflorar "el verdader instint policial". 

Abans que arribi la data d'un judici que els podria sentenciar a una pena de presó, el més probable és que els carteristes es mudin a una altra ciutat. Coneixen bé la llei i ni roben coses gaire cares, ni utilitzen mai la violència, ni s'exposen a seguir treballant a Barcelona quan saben que això els pot costar la llibertat. Per combatre'ls mentre dura el temps que triga a arribar un judici que espanti prou, la policia estreny les col·laboracions amb la fiscalia perquè aquesta sol·liciti ordres d'allunyament contra els multireincidents. Es tracta d'una opció que s'ha revelat eficaç sobretot per treure'ls del metro. Ja se n'han dictat 140 en els últims anys.  

Els Mossos mantenen reunions per treballar la prevenció amb comerciants, TMB i amb els cònsols dels països que més turisme aporten. Però el millor consell, segons Portals, és que les víctimes potencials "mantinguin una certa tensió" fins i tot en vacances. Barcelona "és una ciutat segura", però els carteristes no perdonen els descuits.