La plataforma d’afectats per la superilla del Poblenou passa a la pròxima pantalla en la seva pugna amb el govern d’Ada Colau. Els indignats amb el projecte van anunciar ahir que si l’ajuntament manté la seva negativa a dialogar, a fer marxa enrere amb el pla, en un termini d’entre sis i vuit mesos presentaran una demanda judicial. També preparen una consulta veïnal els resultats de la qual s’esperen per a mitjans de maig. El que sigui, diuen, perquè això «deixi de ser un desert». Mentre es queixen, a la zona segueix el degoteig de novetats. Ahir: uns bancs agafats a l’asfalt a Sancho de Ávila cantonada Roc Boronat.

Jordi Campins, portaveu del col·lectiu, va recordar que ells no s’oposen a la idea de les superilles. Però sí que estan molt en contra de com s’ha desplegat l’invent en aquests nou illots de Sant Martí, els que queden a l’interior del perímetre que marquen els carrers de Badajoz, Llacuna, Tànger i Pallars. En un termini de 30 dies, preveuen presentar una reclamació prèvia judicial al consistori que bàsicament demanarà una reunió formal per abordar (i corregir) la qüestió.

MIG ANY DE TERMINI

Si en el termini de sis mesos no respon, a través del bufet Vosseler Abogados, la plataforma recorrerà a un tribunal contenciós administratiu, el que tracta els assumptes de caràcter públic. «És un tema social i veïnal i seria un desastre que s’hagués de resoldre davant un jutge», va assenyalar el lletrat Daniel Vosseler.  

La via legal és una de les eines de pressió sobre Colau. L’altra és la consulta ciutadana. Sobre aquesta, Campins va assegurar que podran votar els veïns que quedin dins del límit marcat pels carrers de Bilbao, Àlaba, Pallars i Bolívia. S’ha ampliat el focus més enllà del que estrictament queda dins la zona zero, va detallar, perquè es considera que és l’«àrea afectada» per la superilla, ja sigui pel trànsit o el descens de vendes del comerç.

carrers de Bilbao, Àlaba, Pallars i Bolívia. Hi podran participar els més grans de 18 anys i la pregunta, «directa i senzilla», serà la següent: «¿Està d’acord amb l’actual projecte de superilla?». El portaveu dels indignats va assegurar que compten amb el suport dels grups municipals del PDECat, ERC i Ciutadans, que a més de validar la convocatòria, aposten per acceptar-ne el resultat. Estan pendents del PP, encara que donen per fet el seu plàcet, i la CUP els ha dit que vol més detalls abans de posicionar-se. Al PSC, que forma part del govern, no l’hi han preguntat. La consulta tindrà una urna per a veïns i una altra per a comerciants i ciutadans que treballin però no resideixin a la zona.

La plataforma va encarregar un estudi tècnic sobre la superilla. Segons aquest treball, que porta la firma de Francesc Xavier Ventura Teixidor, que va ser director d’Arquitectura i Vivenda en temps de Pujol, el projecte «és contrari a la legislació vigent, tant en matèria urbanística com de mobilitat». «No es percep –concreta el document– un respecte institucional pels procediments establerts per a la formulació i tramitació dels canvis en l’ordenament vigent».

L’informe, segons el resum que va facilitar la plataforma, destaca la «alegalitat» del projecte, basat en conceptes «no ajustats al dret ni a la pràctica professional», com «nou urbanisme o urbanisme tàctic».

«ARRUÏNAR UN BARRI»

És per això que conclou que la superilla destil·la «llacunes importants sobre la capacitat reguladora i la confiança en les institucions». «En urbanisme, canvis que afecten drets consolidats creen obligacions complementàries», subratlla el text, base tècnica sobre la qual se sustentaria qualsevol hipotètica demanda.

Davant de tot aquest panorama, Vosseler va ser contundent en el diagnòstic: «Ara ja sabem com s’arruïna un barri». Xavier Peguero, advocat expert en dret urbanístic, del mateix bufet, va afegir el pecat de l’arbitrarietat en tota la planificació. «Des del punt de vista legal, els pictogrames i senyals que han pintat a la superilla no existeixen en el codi de la circulació. El projecte és legítim, però no tal com s’ha plantejat».