El sac em cridava. El de boxa, per descomptat. Des de feia dies. No m’hi vaig resistir. Vaig respondre a la seva provocació. Em vaig posar els guants i vaig decidir donar-hi cops. Amb ajuda, tampoc es tractava de lesionar-se. Va ser una passada. Descarrega i recarrega d’energia. Tot alhora. I de cruiximent. Molt. Em vaig pensar que era Hilary Swank a 'Million dollar baby' o Michelle Rodríguez a 'Girlfight'. La més atrevida. La més cool. La més dolenta. La més tot. Però no. M’equivocava. I molt. No era la primera de ficar-se en el paper. Ni la segona. Ni tan sols la tercera. Ni de lluny. La boxa està de moda. I la boxa femenina, més encara. Ja no és un esport mal vist. Ha perdut la condició de tabú. I són gernació les dones que tan aviat es posen unes sabates de centenars d’euros com uns guants de boxa. La realitat em va posar al meu lloc: anava pel final de la cua pel que fa a encapçalar tendències esportives. 

L’hemeroteca va reafirmar la meva ignorància. Les famoses fa temps que fan 'jabs', 'uppercuts' i 'crochets', que no és només un gal·licisme per dir ganxet sinó també un cop corb a l’altura de la mandíbula. De fet, Adriana Lima no és només una fera a la passarel·la. També ho és al ring. El quadrilàter l’ajuda a mantenir la seva esplèndida figura. A ella i a la resta d’'àngels' de Victoria’s Secret. «Els boxejadors són més aviat estilitzats i prims. Quan practiques boxa, el cos et canvia: t’aprimes, trenques la cintura i enforteixes les espatlles». Paraula de Nacho Negredo, director de l’acadèmia dels gimnasos Dir i responsable del departament de boxa. Deu ser cert. A les seves classes se sua de valent. I músculs que ignoraves que tenies protesten davant de tant moviment. «És un esport exigent que obliga a treballar tot el cos i obliga a estar concentrat». No cal que ho juri. Però l’esforç té recompensa: «Et posa en forma, es guanya en agilitat i en rapidesa». ¡Bravo per la boxa! 

Els Dir van ser els primers gimnasos no especialitzats a sumar-se a la moda. I els únics que tenen ring. Fa vuit anys que s’hi han posat. Però fins fa dos no hi van irrompre les dones en massa. I molt aviat projecten obrir clubs centrats exclusivament en el tema. El que hem dit, és tendència. Hi ha exercici físic. Molt. I tècnica. Bastanta. El que no hi ha és contacte. Vaja, que ningú es parteix la cara. Millor. Com defensar-se, com protegir-se i com picar. Però sense pegar. Llevat que a un li agafi per participar en els combats d’exhibició que organitzen. La majoria declarats nuls per endavant. Així la gent no practica amb força. Dissabte n’hi va haver. I sis van ser en clau femenina. 

Un passeig pels Dir certifica l’auge de la disciplina. I que hi manen les dones. Un passeig pel Soho House, el club privat més cool de Barcelona, evidencia que a la boxa d'’underground' li’n queda poc o res. Aquí es pega mirant al mar. Un luxe. I les seves classes, només per a socis, per descomptat, són les més populars i sol·licitades. Estan sempre plenes. De gent guapa i creativa. L’última, la qualitat essencial per entrar en aquest exclusiu santuari. I allà, els guants també porten, en bona proporció, nom de dona. 

EL DIUMENGE, A LA CIUTADELLA

Encara que l’auge és tan gran que no cal pagar quota per boxejar. Els diumenges Kike Carbonero exercita al parc de la Ciutadella tots els que s’hi apunten a través de l’aplicació Meetup (també ho fa com a entrenador personal al Holmes Place Urquinaona). L’últim diumenge érem vuit. Guanyàvem les noies. «Permet alliberar tensions quan tens una feina estàtica davant de l’ordinador». «És una bona manera de posar-se en forma per a l’estiu». «Abans ho veia com una cosa una mica tabú, però ara ho veig com un entrenament molt complet: corres, saltes, fas abdominals, flexions, tècnica… És una passada». Eren els comentaris. 

Doncs res. A córrer per escalfar. Flexions de cames i altres exercicis per tonificar abans de posar-se els guants i començar amb els cops bàsics. Joc per guanyar agilitat. I uns quants abdominals i flexions per acabar. Aquí tampoc hi ha contacte. «És la boxa com a entrenament, sense arribar a pegar: tècnica, agilitat i part física». Sentència de Carbonero. Una hora i mitja d’intens entrenament a l’aire lliure per cinc euros. I KO per esgotament. Una canya.