En un racó, un bosc mediterrani. Un dels projectes era recuperar espècies autòctones. Algunes d’elles feia anys que hi eren. En un altre, un petit escenari fet amb bioconstrucció. I bancs. I un hort ecològic. De tot això, que hi era feia gairebé una dècada, no en queda res. Ahir un grup d’operaris van entrar amb màquines amb l’ordre d’arrasar-ho tot, i van deixar el barri en estat de xoc. Tot moviment social al Raval coneixia l’espai. I no només el coneixia. L’havia trepitjat en alguna ocasió. L’havia viscut.
L’Hort del Xino, al carrer de Reina Amàlia, a un pas de la plaça de Folch i Torres, era un espai en el qual no només es cultivaven tomàquets i enciams, sinó on també s’organitzaven tallers per a nens i gent gran. I tota mena de recitals. I sessions de cine a l’aire lliure. I es reivindicava l’esperit lliure de l’extingit 'xino', més enllà d’amb el nom.
L’Ernest, cooperativista del gimnàs Sant Pau, situat a pocs metres de l’hort okupat ara arrasat, emmarca l’episodi «dins de la problemàtica de gentrificació, de pèrdua d’espais comuns cada vegada més severa i més forta al Raval i a tota la ciutat». L’hort comunitari va néixer precisament per fer front a aquesta dinàmica, «davant la falta d’espais verds i d’enciams frescos», explica.
"DISPOSATS A NEGOCIAR"
La Leticia, una de les veïnes que participaven en el projecte, explica que fa dues setmanes es van acostar a l’hort unes persones que els van explicar que la promotora a què representaven havia donat una paga i senyal per adquirir l’espai i que volien negociar amb ells la seva sortida. Aquests, expliquen, els van dir que no tenien intenció de marxar; i els homes els van respondre, sempre segons relaten aquests agricultors urbans, que no volien problemes, i que començarien a construir en altres dels seus terrenys. «Dues setmanes més tard, ens trobem que arriben un matí i arrasen amb tot», relata la Leticia, que no era conscient que el terreny hagués arribat a ser venut.
COLAU
Quan van preguntar als operaris qui i per què els enviava, aquests els van mostrar una carta de l’ajuntament. Contra tot pronòstic, els enviava Colau.
Diverses fonts municipals asseguren que la instància real demanava a la propietat que desratitzés l’espai, «no que l’arrasés», subratllen. «A partir d’una queixa ciutadana que alertava de la presència de rates vam requerir a la propietat desratitzar», confirma una veu municipal. «Només desratitzar», emfatitza la mateixa veu, que insisteix que «aquest ajuntament valora i defensa l’activitat comunitària de l’espai».