El tema, els temes, els tornava a posar sobre la taula una entitat tan poc sospitosa de radicalitat com Càritas. Elisabet Ureña, advocada de l'obra social de l'Església catòlica, parlava del dany de les identificacions per perfil ètnic que es produeixen, encara avui, per exemple al metro. "No només per a qui és aturat i assenyalat com a sospitós pel color de la seva pell, sinó pels estereotips que reforça en la resta de viatgers, ja que causa un efecte 'alguna cosa deu haver fet'". D'això -entre moltes altres coses-, se'n va parlar també aquest cap de setmana a la tancada d'immigrants a la UB per reivindicar els seus drets, on es va rescatar el cèlebre "volien mà d'obra, però van arribar persones".
SOS Racisme també incideix en el tema de les identificacions arbitràries -no només al metro-, que qualifica directament de racistes, i la criminalització que generen sobre el col·lectiu a la multicultural Barcelona, que repercuteix en bona part dels 267.571 estrangers empadronats a la ciutat.
Més enllà d'aquesta qüestió, que no és anecdòtica, SOS Racisme acaba de llançar una campanya viral per denunciar i visibilitzar les situacions racistes que pateixen milers de barcelonines únicament pel seu origen amb l'etiqueta #aixòésracisme.
Per intentar combatre aquesta allau de prejudicis que encara deforma la mirada sobre els migrats, que corre seriós perill d'empitjorar amb els atemptats gihadistes a Europa, l'ajuntament treballa en el pla contra la islamofòbia, iniciat després de corroborar la seva necessitat amb un estudi fet per professionals independents; i en projectes com 'Jo, també, sóc un referent', prova pilot consistent a formar joves d'origen divers "empoderats i amb talent" -com Fátima i Vignesh- per potenciar el seu paper de referents positius tant amb els 'seus', com de cara a la resta de la societat. Lola López, comissionada d'Immigració, parla amb orgull de la iniciativa, que espera repetir i ampliar.