El grafit o la pintada han anat sempre vinculats a la clandestinitat. Per això, quan el 2012 va néixer el projecte de Murs Lliures, la possibilitat de pintar de manera legal en parets que són de propietat municipal de Barcelona, sense el jou de l’autoritat al clatell, molts puristes de la cosa es van posar les mans i l’esprai al cap.

Quatre anys després, Rebobinart, empresa que gestiona els espais d’art urbà a la ciutat, compta amb una cartera de més de 2.300 creadors. Ara, una vegada comprovades les virtuts de l’invent, com per exemple el fet que la ciutat gasti menys a netejar murs, la iniciativa emprèn l’aventura a nivell mundial. Des de Barcelona, Murs Lliures es converteix en Wallspot.

Marc Garcia és el cervell d’aquesta idea inèdita. Tothom el coneix en el món de les pintades. Molts, per ser la persona que els ha permès pintar sense preocupar-se per la policia. D’altres, per considerar-lo responsable de carregar-se l’essència del dibuix de carrer. En aquests quatre anys s’han portat a terme una mitjana de 12 intervencions diàries en els 13 murs actius a la ciutat, on hi ha 1,5 quilòmetres lineals de paret disponible, molt menys que en altres ciutats europees. De tots els artistes registrats, el 40% són estrangers. Potser d’aquí va sorgir la reflexió: ¿Per què no fer el mateix a nivell internacional?

Wallspot beurà de la plataforma de Murs Lliures, que desapareix com a marca per integrar-se en la nova nau nodrissa. D’aquesta manera, un grafiter de l’Àsia podrà reservar dia i hora en un mur a Barcelona, i viceversa, cosa que generarà alhora un nou corrent de turisme d’art de carrer. L’aplicació web per a Android i iOS estarà disponible d’aquí dues o tres setmanes, però la web ja està operativa.

EN TRES IDIOMES

Per ara, Wallspot funciona en tres idiomes. De moment, ja s’han integrat en aquesta plataforma ciutats com ara Göteborg, Mölndal i Landvetter (Suècia); Zuric (Suïssa) i Las Piñas City (Filipines), però Rebobinart manté converses amb una trentena d’urbs de tot el món.

París, Marsella, Londres, Dublín, Lisboa, Melbourne, Tunis, Bucarest, Bogotà, Montevideo, Lima i Edimburg es troben en aquesta extensa llista en la qual encara no hi ha cap ciutat dels EUA, el bressol del grafit. «Allà –detalla Marc Garcia– funcionen molt amb el comissariat, de manera que és més difícil introduir el nostre projecte. Ho intentarem quan tinguem tota la xarxa prevista acabada». Aquí, al marge de Barcelona, també treballen amb murs de l’Hospitalet, Barberà i Sant Adrià.

DINAMITZADORS

La captació és tan simple com complicada. Reboninart no es pot desplaçar per tot el planeta buscant murs, amb el consegüent contacte, a més a més, amb els ajuntaments perquè cedeixin espais públics. La idea és que a cada lloc hi hagi un intermediari, un dinamitzador que conegui el món del grafit, que munti festivals, que sigui sensible a l’art urbà. I que sigui ell qui obri converses amb l’administració perquè s’avingui a col·laborar. Una vegada que hagués obtingut el sí del consistori, aquest mateix col·laborador s’encarregaria de gestionar la seva zona a través de la plataforma.

Una vegada operatiu, Wallspot es convertirà, detalla el director de Rebobinart, en «una comunitat professional internacional on es donarà a conèixer el treball d’artistes, fotògrafs i gestors culturals», teixint «una gran xarxa que permeti dur a terme un seguiment exhaustiu de l’art urbà de tot el món». Els grafiters, com ja passa ara amb Murs Lliures, disposaran del seu propi perfil en l’aplicació, semblant al que ja poden tenir en xarxes socials com ara Instagram.

FACILITATS ALS FOTÒGRAFS

La nova plataforma, no obstant, permetrà que també els fotògrafs que immortalitzen els murs tinguin el seu propi espai. A més d’exhibir la seva obra, es podran posar en contacte amb els autors de la pintada que captin amb la seva càmera.

Wallspot també inclourà la possibilitat de fer petites donacions a qualsevol artista urbà. Serà així una mena de verkami simbòlic per donar un cop de mà als grafiters que, des de la legalitat, tenen la sana pretensió de viure del dibuix.