Parc de Joan Miró, 11 del matí. Un parell de persones lluiten sobre la sorra amb armes XXL, la mida estàndard medieval, com si acabessin de sortir d’una taverna de 'Joc trons'. Clac, clac, clac. Si Ned Stark aixequés el seu cap empalat, se n’aniria directe a agafar una espasa. Hi ha una vintena d’armes recolzades en fila en un banc: espases, maces, una llança alabarda… Es recomana seguir l’instint dels protagonistes de les pel·lícules de terror americanes: acostar-se a un emmascarat de puntetes i desarmat preguntant a l’aire: «¿Ets tu?». L’emmascarat respondrà que sí amb un copet a l’esquena. És el president de l’associació cultural Conquest, la que convoca cada diumenges aquests guerrers sense esquitxades de sang. Lluiten amb armes encoixinades de goma espuma. 

Això és 'softcombat'. «Una activitat esportiva en què es recreen combats medievals, es practiquen jocs d’equip i s’aprenen moviments marcials de combat», avançava la convocatòria de l’associació. Acaba de crear-se –es va fundar a finals del mes de juliol passat–, va obrir les inscripcions fa un mes i ja compta amb una trentena de socis. «Serem els primers que farem 'softcombat' al Saló del Manga», anuncia el president traient pit sota una armadura de cuir.

   Zadoc, així es diu el president, es treu la màscara i somriu ensenyant dos ullals de vampir. «Són pròtesis», aclareix al veure l’expressió dissimulada de normalitat. Si li esmentes 'Crepuscle', farà cara d’haver vist de cop una creu, aigua beneïda i un rest d’alls. «Aquests no són vampirs –riu–. Si no s’alimenta d’humans, viu al bosc i brilla, és una fada». Ell sí que té alguna cosa en comú amb els vampirs de manual: «Sóc al·lèrgic al sol –confessa–. Aquí està la gràcia. M’ajuda anar així de tapat».

Zadoc s’ajusta al braç esquerre un katar: està inclosa en els top 10 d’«armes rares i mortals del món antic». A la mà dreta, empunya una enorme espasa. Veient-lo en ple combat, sembla tret d’una batalla d’'El senyor dels anells' en versió videojoc. «Aquí cada un va com vol», afegeix.

Ja han arribat al parc més d’una desena de soft-guerrers. Hi ha qui porta una capa marró a l’estil jedi; altres s’ajusten l’uniforme de kendo; també arriba un home amb armadura medieval. Hi ha «de tot», diu Zadoc. Encara que la majoria practica en xandall i en roba de carrer. «Aquestes són les arts marcials dels que no podem gastar-nos diners», diu rient Ricard, vocal de l’associació. Ells mateixos es fabriquen les armes. «Els equips valen de 5 a 10 euros».  

 Mitjana d’edat: vint-i-pocs. Entre 14 i 30 anys. «Veus xavals joves, que se senten com si fossin un videojoc en viu –explica Zadoc–. Hi ha gent que ja hem practicat una altra mena d’arts marcials i busquem alguna cosa més». «Després et trobes universitaris, informàtics…», afegeix Ricard. Ell va estudiar Direcció d’Empreses i té un MBA. «També tens gòtics –apunta el president–, un 'punki', també hi ha un 'heavy'… Però la majoria no estan classificats en res concret. És veritat que tots som una mica friquis: ens agrada el manga, l’anime, els videojocs. Però avui dia hi ha tanta gent a la qual agrada això…».   

OCI ALTERNATIU

A part de 'softcombat', Conquest ofereix tota la gamma d’«oci alternatiu». Organitzen jocs de rol (en taula, en viu i on line). «Tenim el nostre propi joc de rol en construcció». També fan 'airsoft' (com el paintball, però amb boles de plàstic). I estan començant a muntar activitats de Pokémon Go i un taller d’'attrezzo' per crear armes i 'cosplays' (disfresses per als jocs de rol).

 ¿Que on aprenen a lluitar en pla medieval? «Hi ha coses que treiem de l’esgrima –respon Zadoc–; altres, de les disciplines medievals. Internet és genial per a això». Així que aquí troben errors als combats pel·liculers. «La seguretat –remarquen– és clau. Després hi ha la diversió».

 ¿Què enganxa? «El treball en equip», respon Ricard. «Ajuda a desestressar-se», afegeix Paula. Té 17 anys, és el seu tercer dia amb arma. «Fas molt esport, encara que no ho sembli», apunta Elara, de 18.  «A mi m’agrada perquè és mixt», assenyala Natalia (21). «S’ha de tenir tanta por a les dones com als homes». Com un 'Joc de trons' en format parc. «Però sense tant nu», riu Elara.