El que és bàsic per deixar de ser el segon país en desigualtat de la UE (després de Letònia) és un canvi en el mercat de treball amb polítiques actives d'ocupació, però uns ocupació "decent i de qualitat". Si no varien les condicions laborals, augmentarà irremeiablement la cronificació de la marginació i l'exclusió. Ho reivindica Càritas de Barcelona després de les últimes xifres de la tasca de l'entitat, que demostren que, tot i que la recessió s'acaba, la crisi sembla anar per llarg. Una dada ho diu tot: el 84% de les persones en edat laboral que atén estan a l'atur, i treballar no eximeix de ser pobre.

El nou informe de l'oenagé de l'Església, presentat aquest dijous en un acte encapçalat per l'Arquebisbe de Barcelona, Joan Josep Omella, i el director de l'organització, Salvador Busquets, torna a deixar altres xifres desoladores i no dibuixen millora. Al contrari. Les persones ateses cada vegada tenen més necessitats, es mantenen les situacions de pobresa severa i creix la bretxa social. 

Per veure els efectes de la conjuntura econòmica en els últims temps només cal comparar dos anys. Des del 2009, quan es va començar a notar l'embat de la crisi, fins al 2015, la xifra de persones ateses per Càritas de Barcelona ha augmentat un 35%, i els serveis oferts un 51%. L'any passat es va tancar amb gairebé 24.000 persones ajudades (davant les 17.700 del 2009). Representen gairebé 12.000 famílies, un 2% més que el 2014. Aquest any no sembla que hagi de millorar. Com a exemple, el primer trimestre del 2015 un 34% de les persones ateses estaven en atur crònic. En el mateix període del 2016 ho estan un 43%.

És per això, insisteixen els responsables de l'entitat, que la principal resposta per millorar la situació està en la creació d'ocupació, "decent i de qualitat", i l'acompanyament professional a aquells que l'han perdut per recuperar l'estabilitat laboral. "Amb el començament de la crisi la recepta era austeritat. Ara ens diuen que la recepta per consolidar la sortida de la crisi és augmentar la productivitat, entenent això com empitjorar les condicions dels treballadors, més inestables i més devaluades", ha denunciat Busquets.

NECESSITATS BÀSIQUES

Però mentrestant, és necessari cobrir les necessitats bàsiques de la famílies que han quedat desprotegides. Per això ha tornat en els últims anys la funció assitencialista amb què va néixer Càritas fa més de 70 anys. En aquest context, l'oenagé va oferir durant el 2015 uns 2,4 milions d'euros directament a unes 5.700 famílies per pagar la vivenda, comprar aliments, suport escolar i relacionades amb l'àmbit de la salut.

L'informe també dibuixa la principal cara de la pobresa: és la d'una mare sola. A la meitat de les cases ateses hi ha menors, i a gairebé 4 de cada 10 està a càrrec d'una dona. El 47% dels atesos tenen nacionalitat espanyola i s'ha reduït considerablement el percentatge de persones sense papers. El 2009 el 55% estava en situació irregular, i el 2015 només un 15%.

PROPOSTES

Davant aquest panorama, Càritas ha esbossat una sèrie de propostes per a la protecció de les persones. Entre elles, que es garanteixin uns ingressos mínims perquè les persones mantinguin la seva dignitat i estabilitat, prioritàriament a famílies amb fills menors, aprovar una “verdadera” llei de segona oportunitat per a les famílies i l'aplicació de la llei 24/2015, paralitzada pel Tribunal Constitucional, per garantir que no hi hagi desnonaments ni talls de subministraments. Respecte a aquest últim punt, Busquets ha lamentat que la llei s'hagi parat per un problema competencial: "Hem de salvar les persones, no les competències. S'ha d'aplicar perquè és una bona eina. No hi ha res més dur que no tenir clar el futur si et fan fora de casa. Amb aquesta llei almenys saps que hi ha una alternativa. Ara el missatge és que no ens interessa el que li passi a la persona".