L’Antonio, president de la finca situada al número 362 del carrer de València, estava un dia assegut al sofà de casa quan es va trobar un desconegut al menjador. Preguntava per una senyora. Ell i els seus veïns, tots dos amb fills petits, deixaven les portes obertes perquè els nens juguessin i entressin i sortissin de les vivendes. Però aquell dia un home es va equivocar. Buscava un pis de prostitutes i es va ficar a casa de l’Antonio, que li va preguntar on anava i el va acompanyar fins a la porta de l’entresòl. I el va interrogar sobre el que ja sospitava: «¿Què hi ha aquí?». La resposta, sense matisos: «Aquí hi ha sexe».
El visitant anava a un prostíbul on treballen dones xineses, ubicat a l’entresòl primera. Els veïns de la finca es van adonar el setembre del 2014 que hi passava alguna cosa. Van parlar amb el propietari del pis, que va dir que no en sabia res i que des d’aleshores els ha donat allargues. El gener del 2015, una inspecció policial va deixar en evidència la comissió d’una activitat il·legal. L’ajuntament va informar els inquilins de l’entresòl primera que havien de tancar el negoci. Però en el front legal no hi ha hagut més notícies. Han recorregut també a la Síndica de Greuges de Barcelona, que els va comunicar que estava previst precintar el prostíbul, però que no se sabia quan seria. Ara ja no passa tant, però abans era freqüent que els clients s’equivoquessin i toquessin el timbre d’altres veïns.
Així que els veïns, uns 40, entre els quals hi ha 10 nens, es van organitzar. Primer van instal·lar una càmera que grava qui entra i surt. No va servir de gaire. Durant un mes van contractar un conserge. Va ser molt útil per desincentivar els clients: els demanava que s’identifiquessin i molts reculaven. Però la comunitat no pot assumir el cost de tenir una persona a la porteria: uns 24.000 euros. Van tancar la porta del carrer amb clau, cosa que obliga les prostitutes o algun dels responsables del negoci a sortir a obrir. Farts, aquest dijous han col·locat una pancarta a la façana: No volem prostíbul a casa. La tela precisa quin és el pis assenyalat: l’entresòl primera. L’assumpte té la seva gràcia: la pancarta ve d’una altra finca, situada a la cruïlla de la Diagonal amb Bailèn, molt a prop. Una finca on també hi havia un prostíbul xinès a l’entresòl. Allà van aconseguir fer fora el negoci.
Turistes, bars i prostitutes
Sandra, una de les veïnes, bull d’indignació. Afirma que no sols es tracta de treure el prostíbul de la seva finca: «De les perruqueries que va tancar l’ajuntament van passar als pisos. Entre això i que les botigues van plegant perquè obrin bars per a turistes, ens n’haurem d’anar. Si només hi ha prostitutes i turistes, haurem de marxar». La comunitat espera que la pancarta faci el seu efecte i s’acabi el problema. Però no que desaparegui. «No és tant que es tanqui aquest pis, sinó que es visibilitzi el problema que hi ha. Si cal deixarem la nostra pancarta a una altra finca», afirma.