Només han construït les caixes dels quatre altaveus de la línia de subgreus i ja impressiona i emociona. Són de tauló de bedoll hidròfug d’alta densitat. Cada una fa 125 centímetres d’alt, 63 d’ample i 76 de llarg. Falta construir els altaveus de les línies de greus, mitjans i aguts, totes també de quatre unitats. I falta acabar de decidir la preamplificació i l’amplificació, en què hi haurà elements industrials i artesanals. Una vegada acabat, cap a l’estiu calculen, serà el sound system de Rebelmadiaq.

Un sound system és l’equivalent jamaicà d’una discoteca mòbil. Però amb ànima i intenció. No és només l’equip de so, encara que aquest importa i molt, sinó també les persones que el fan funcionar (selectors musicals, deejays, que és com es va anomenar  a Jamaica els primers rapers, tècnics) i el missatge que transmeten.

L’ideal és word, sound and power. Paraula, so i poder. Per a la gent. Perquè la música jamaicana sol parlar de la vida dels jamaicans. A més nombrosos productors, figura crucial en la música jamaicana, han tingut el seu sound system i l’han utilitzat com a plataforma de promoció de les seves gravacions, experimentació i llançament de cantants. Veure una actuació de Little Richard en un espectacle de varietats per a negres el 1950 devia ser la bomba. Ballar en el sound system de Coxsone Dodd el 1960, també.

Pablo Tudela, un granadí establert a Barcelona, és el líder de Rebelmadiaq. Un fan de la música jamaicana que fa 15 anys que difon l’evangeli. Per a aquesta aventura ha format una cooperativa amb Tòbal Fernández i Oriol Jornet, de l’empresa de sonorització Quesoni.

El desafiament és transcendir el petit circuit de locals i festivals de música jamaicana. «Volem tornar la música al carrer –diu Pablo–. Fer festes majors. O sessions de dia en parcs per a tota la família. ¿Per què no?».

D’aquí que el tauló de bedoll dels altaveus sigui hidròfug: per resistir la intempèrie.

La digitalització de la música ens ha robat l’experiència sònica. Una bona discoteca de les dècades de 1970 i 1980 tenia un so increïble. Un dels números estrella del Sónar del 2014 va ser una recreació d’aquelles discoteques a càrrec de James Murphy i 2manydjs. De vivència gairebé quotidiana a espectacle.

La configuració estàndard del sound system de Rebelmadiaq serà un mur de so. Una paret de 16 altaveus a un costat, el personal que els alimenta a l’altre i al mig la pista de ball. «En un sound no hi ha escenari –diu Pablo–. Ningú es preocupa de qui està punxant o rimant. És pura comunitat».

Vibració, impacte, calidesa i hipnosi són les paraules que els impulsors del sound system de Rebelmadiaq utilitzen per definir el so a què aspiren. «És droga», diuen.

Els baixos ressonen de mala manera al ventre i t’arrosseguen a fer l’indi.

El ritual del ‘sound system’

Quan una cançó fa embogir els assistents es diu que té forward. I quan el selector i el deejay manipulen una cançó per donar només pistes de quina és, i la penya la reconeix, demana llavors pull up, o sigui que tornin a posar el número des del principi. Són només dos exemples del ritual del sound system. Hi ha també els dubplates o versions d’un tema fetes a mida d’un sound system, les batalles de dubplates, etcètera.

El sound system de Rebelmadiaq té intenció de treure tota aquesta cultura del gueto dels fans de la música jamaicana. Rodrigo Laviña, company de Pablo, vol dir una cosa sobre això: «La rumba és el nostre relat musical intergeneracional». 

Imagineu-vos-ho: quintars de watts al servei d’El muerto vivo de Peret o El jala jala de Los Amaya en una platja de la Barceloneta. Pròximament, amb una mica de sort.